Les persones intuitives podem assegurar quasi a ciència certa que un fet o esdeveniment va a porduir-se, sense saber quin és el motiu que ens està donant la veu d'alarma.He passat dos dies que m'han semblat un infern, sense poder fer res i sabent que un nefast incident podia retornar en el temps. Una telefonada m'ha donat la raó, el clapoteig que de manera insistent i reiterada es repetia sense parar i bloquejava la meua ment, ha fet ressò. Però afortunadament aquesta vegada tot s'ha quedat en un gran esglai, en una advertència per a que comencem a creure que cal aferrar-se a la vida i gaudir plenament cada segon.
Amb aquesta reflexió voldria començar un nou cant a la vida, contemplar-la des d'un altra mirada i passar a un estat més actiu, implicant-me més en tot allò que de una manera o altra hi és al meu voltant.
Els apunts d'un haikú que Helena proposa hui al seu blog, m'han fet pensar que moltes vegades la vida no és res més que una petita obra de teatre, dissortadament sense futur perquè es descuiden els assajos, la clau d'interpretació dels personatges, la posada en escena... s'ignora el dinamisme interior de l'obra... de la vida.
Cal passar del teatre a la vida, actuar i contemplar sols quan els somnis ens ho permeten. Són moltes les vegades que podem mirar als núvols, volar amb la imaginació i gaudir de les meravelles de la seua màgia. Somniar i al temps viure els somnis amb la mateixa intensitat, es una meta que tots plegats ens hauríem de proposar.
Una gran abraçada virtual i real!!!
22 comentaris:
No debemos preocuparnos por las cosas que podian haber sido y no fueron.
Piensa que algunas personas tienen mucha suerte y más vidas que un gato.
Un abrazo muy grande y esta tarde os llamo.
Som rics només amb aquella col·lecció de petits moments que hem sabut fer nostres.
Una abraçada
Salut i Terra
Conec molt bé això que expliques dels avisos de la intuïció i entenc com et devies sentir. Per sort, sembla que la cosa no és greu i me n'alegro de debò. Certament, moltes vegades hem de superar moments difícils per estar en condicions de valorar la vida en tota la seva magnitud. És positiu fer-ho, no ho dubtis.
També estic d'acord amb la reflexió que fas del haikú d'Helena. Entraré al seu blog.
Bon cap de setmana i també per a tu una forta abraçada, Joana!
Montse
De vegades sols apreciem els moments bons quan ja han passat. El mal és que no escarmentem i això ens fa perdren uns altres.
Carmen - Pau
"Som rics només amb aquella col·lecció de petits moments que hem sabut fer nostres", diu el Francesc: doncs fent crítica en som molt, de rics. És la millor manera d'estimar, almenys. Per a mi és més important que tot!
Fa dos dies que he descobert que la vida no es només respirar,és també gaudir de l'oxígen que t'omple els pulmons.
Una abraçada.
tots defallim, però hi ha una força que ens empeny a tots, passi el que passi, cal acceptar-la i els intuitius gaudir de més ocasions de saber que esteu vius :)
Soñar nos impulsa hacia adelante, nos eleva y nos embriaga, pero aunque sea de puntillas, no hemos de perder el contacto con el suelo.
Disfrutar cada segundo es difícil pero tendríamos que aprender a dar importancia a lo que "realmente" lo tiene. Algunas cosas sin importancia las magnificamos hasta tal punto de deformar la percepción de la realidad.
Disfruta de lo que te rodea y minimiza contrariedades, son inevitables.
¡Animo!
ufffffff! quants comentaris! He passat tot el dia a l'Àgora disfrutant dels partits de tenis i animant a Verdasco per a veure si arribava a la final, però no hi ha hagut manara. Llàstima!
Moltes gràcies a tothom pel vostre suport. La veritat és que si no m'hagués esglaiat per l'incident que anomene al post, segurament m'hagués quedat a casa. Però aquest fet m'ha fet reaccionar i tot i que no m'agrada molt el tenis, la companyia que tenia m'ha fet passar una bona estona i això és el que conta.
7milb7s
Només em surt enviar-te una gran abraçada, gràcies Joana per tot allò que em transmet la teva sentida reflexió.
Bon diumenge, preciosa.
No sé que t'ha passat, però aquesta nova filosofia de vida em pareix molt encertada.
Ànims!
Divendres parlava amb amics, sobre que hem d'aprendre a no queixar-nos tant i potenciar (crec que és el verb més idoni en aquesta ocasió) les emocions positives, els esdeveniments que ens fan ser feliços. És la meva contribució a aquesta crida que fas per a aferrar-nos a la vida. Un cant en positiu.
Avui has disfrutat a Mestalla, eh?
Tres a u, jo ja havia fet l'aposta. No m'agrada el futbol, però sempre adivine els resultats, sóc la bruixa maduixa, je,je.
Vull dir endivine.
En esta vida, las cosas no tienen más importancia que la que uno quiera darle. Pero querida Joana, las cosas valen lo que uno quiera que valgan nunca menos.
Besitos.
Primer desitjo que no sigui re greu, i segon crec que la vida es una obra de teatre improvisada.
Molta sort.
Sí que hi han vegades que la intuició no falla, si es per un fet dolent, no acaba de prevenir-te i si es bó... avant. Te he vist guapíssssima com sempre, espere que vaja millor. Una abraçada.
Moltes gràcies Neus, tot s'ha quedat amb un gran esglai, ja parlarem.
Ostres, he arribat uns dies tard, però veig que tot es va quedar en un esglai, m'alegro que no fos pitjor.
Tots cada dia ens hauriem de fer aquests propòsits vitals, però sembla com si la vida hagués de durar molt i, tal i com tu dius, hauriem de pensar-la sense futur, només amb un present i un passat que ens hauria d'ajudar a guiar el present.
Espero que estigui bé,
Una abraçada ben forta!!!!!
Estimada Joana, gràcies a tots eixos xicotetes (o no tan xicotets)esglais, donem vertader sentit a la vida i ens fan mirar sense por endavant. Eixos moments canvien la nostra mirada cap a les coses xicotetes però valuoses: la família, els vertaders amics,...
Quina sort Joana traure la part positiva d´ells i gaudir d´allò maravellós que ens ha sigut regalat. Un abraç molt fort, Consue.
Crec que això que dius, Consue, ho he aprés amb tots vosaltres que sempre esteu ahi, als moments complicats i més que companys, ja semblem una xicoteta familia.
Una abraçada molt gran i fins demà, recorda el dinar, crec que algú et vol convidar.
B7s
Entro al bosc dels somnis, passejo i en surto més ric del que havia entrat. Realment els diners no tenen res a veure amb la HUMANITAT, penso.
S'assagi o no, el teatre cada dia és diferent, perquè l'aquí i l'ara canvia. Allò essencia és estar obert a les possibilitats de cada instant... ja sigui per actuar o somniar.
M'ha encantat el post.
ABRAcadabraÇADA
Publica un comentari