A més d'aquest videopoema, deixe també el comentari d'un sonet que vaig fer fa un temps ací al bosc.
LA CIUTAT LLUNYANA
Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d'ideals que voliem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda'ns:-la terra no sabrà mai mentir.
Entre tants crits extranys, que la teua veu pura
ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.
Qui pogués oblidar la ciutat que s'enfonsa!
Més llunyana, més lliure,una altra n'hi ha potser,
que ens envia per sobre aquest d'aquest temps presoner,
batecs d'aire i de fe. La d'una breu de bronze
que de torres altíssimes s'allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.
Aquesta poesia va ser escrita el 5 de març de 1939 i està inclosa dindre del grup de poemes que fan referència al tema de la Guerra Civil i postguerra. L’esperança del poeta en recuperar tot allò que es va perdre en la derrota es manifesta de forma clara al llarg de tot el poema. De la mà de Màrius ens situem en el temps d'una Catalunya esperançada amb els ideals de llibertat que van ser soterrats entre els enderrocs pels feixistes, però Màrius no es dóna per vençut i expressa el seu desig de que una nova generació puga aconseguir contruir la ciutat d’ideals, una ciutat amb la força de poder fer-se sentir per tots els racons i donar ànims i esperances als exiliats i derrotats. Al títol podem observar una metonímia, on una realitat (país) es nombra amb el nom d'un altra (ciutat) i aquest recurs torna a apareixer al segon vers on Catalunya és "la ciutat dels ideals".
Indubtablement, un sonet que és una meravella. Màrius Torres magistralment ens situa en el temps al primer quartet, li posa veu a Catalunya, al segon demanant-li que aconselle els seus habitants i finalment acaba desitjant una nova ciutat alliberadora de tanta crueltat i amb la força de poder donar esperances i ànims entre els vençuts.
Em sembla un poema que sense abandonar la bellesa dels elements formals aconsegueix transmetre sentiments d’odi i desig de venjança envers els seus enemics amb un gran intent en recuperar la llibertat i dignitat de Catalunya, i per extensió de tot un país
7 comentaris:
DOS POEMES, QUE PER BÉ QUE JA ELS CONEIXIA... NO VE MAI DE MÉS LLEGIR-LOS ALTRE COP.
POTENS TOTS DOS.
UN HOMENATGE MOLT BONIC.
Gràcies, Joana, per aquest post que li dediques a en Màrius. Ja saps, de molt temps enrere, com va ser d'important per a mi.
Una abraçada.
Hem coincidit a l'escollir "La Ciutat Llunyana", m'agrada aquest poema i m'ha agradat llegir-ne el teu comentari.
Qui ens havia de dir que un 30 d'agost aniríem fent bots per la xarxa llegint bona poesia?
Gràcies per afegir-te a l'homenatge!
Bon homenatge, bona tria! i bon apunt!
"Qui pogués oblidar la ciutat que s'enfonsa!
Més llunyana, més lliure,una altra n'hi ha potser,
que ens envia per sobre aquest d'aquest temps presoner,"
Un fragment d'un molt bon poema. Una aportació de pes, la teva...
Des dels estels...
onatge
Publica un comentari