Tinc els meus somnis i els vull tenir perquè sovint són un bon mirall de la meua vida. M'agrada la senzillesa de les petites coses i sóc feliç pensant en la seua insignificança. En somniar, ho tinc tot, deixe parlar el vent, escolte la pluja i veig l'horitzó del meu pensament.
dijous 26 de gener de 2012
Esperança
L'esperança és el somni de l'home despert, Aristòtil.
Querida Amiga Donna Jana, Sigue Siendo Un Placer Leerte y Admirar tu Calidad POética, Aunque No Comente, por "Evitar Historias", Aunque no lo Parezca Sigo Siendo Vuestro Fan Ferviente. Un Muy Cordial Abrazo. Un Brindis por la Poesía. y ¡¡RIAU RIAU!!
Señor Nick, veo que aquello quedó como un poso difícil de olvidar. la verdad es que hemos sufrido tanto desprecio por nuestra lengua que no sabemos distinguir las peticiones sinceras de las que se realizan en tono despectivo nos enzarzamos en una diatriba sin límites. Me preguntaba quien sería el visitante Murciano y por lo visto no debe ser otro que usted. Muchas gracias por su reaparición en esta casa. Y no se preocupe lo más mínimo que las aguas están mansas.
Si el món de l'ésser humà és gris mentre està despert, segur que si té esperança, en somnis el veurà i el viurà de tos aquests colors meravellosos... Bon diumenge, M. Roser
8 comentaris:
Tal profundidad en tan sólo once palabras no se encuantra todos los días. La imagen elegida me parece perfecta.
B7s
Quant es pot expressar amb un senzill haiku...
Querida Amiga Donna Jana, Sigue Siendo Un Placer Leerte y Admirar tu Calidad POética, Aunque No Comente, por "Evitar Historias", Aunque no lo Parezca Sigo Siendo Vuestro Fan Ferviente.
Un Muy Cordial Abrazo.
Un Brindis por la Poesía.
y
¡¡RIAU RIAU!!
Gràcies als tres per les vostres paraules.
Señor Nick, veo que aquello quedó como un poso difícil de olvidar. la verdad es que hemos sufrido tanto desprecio por nuestra lengua que no sabemos distinguir las peticiones sinceras de las que se realizan en tono despectivo nos enzarzamos en una diatriba sin límites. Me preguntaba quien sería el visitante Murciano y por lo visto no debe ser otro que usted. Muchas gracias por su reaparición en esta casa. Y no se preocupe lo más mínimo que las aguas están mansas.
No es veu cap clar.
Els colors enfosqueixen
la nit i el dia.
Si l'esperança
és el somni desperta,
jo vull ser orba.
Si el món de l'ésser humà és gris mentre està despert, segur que si té esperança, en somnis el veurà i el viurà de tos aquests colors meravellosos...
Bon diumenge,
M. Roser
No dormo, espero ser millor en aquest jorn etern, entre la vetlla i l'angúnia.
Publica un comentari