 |
| Añadir leyenda |
Gràcies Helena per la teua generositat
Coberta del poemari de Joana Navarro, Esqueixos
En aquesta coberta hi hauria dues idees paral·leles: per un costat una espelma minúscula davant de la llum del sol, que, encara que el sol es pongui, seria una cosa molt petita davant d'una incommesurablement més gran. Per l'altre, unes pedres erosionades, que serien fetes de la mateixa matèria que els minúsculs grans d'arena, una altra cosa molt petita davant una altra substancialment més gran. Allò petit pot semblar gran o petit depèn de com es miri, de la mateixa manera que les persones humanes ho som en el sentit positiu i el negatiu alhora, d'humanes. La paraula "esqueixos" la Joana l'ha agafat en el sentit de coses petites, justament, com ho són les "tankes" que conté el poemari. Jo he llegit el llibre i, per cert, aquesta portada se li escau en bellesa i lirisme.
En aquesta coberta hi hauria dues idees paral·leles: per un costat una espelma minúscula davant de la llum del sol, que, encara que el sol es pongui, seria una cosa molt petita davant d'una incommesurablement més gran. Per l'altre, unes pedres erosionades, que serien fetes de la mateixa matèria que els minúsculs grans d'arena, una altra cosa molt petita davant una altra substancialment més gran. Allò petit pot semblar gran o petit depèn de com es miri, de la mateixa manera que les persones humanes ho som en el sentit positiu i el negatiu alhora, d'humanes. La paraula "esqueixos" la Joana l'ha agafat en el sentit de coses petites, justament, com ho són les "tankes" que conté el poemari. Jo he llegit el llibre i, per cert, aquesta portada se li escau en bellesa i lirisme.
3 comentaris:
Dos llibres per presentar. He, he.
Molt divertit, Jordi! Se'ns gira feina!
Mi más sincera enhorabuena, amiga
Ya lo leeremos...
Publica un comentari