La nostra lluïta i les nostres reivindicacions són més complicades del que no pas sembla. No sols cal fer-li front a l'Administració i al Govern Valencià com passa quan es manifesta qualsevol altre sector de treballadors, no. Sempre en la nostra professió s'ha respirat un rerefons d'insults i de crispació social sobredimensionat, que a hores d'ara s'acusa de manera molt més intensa.
En llegir aquest matí, pels diferents sectors d'opinió, les més variades postures al voltant de les nostres línies d'actuació i les distintes interpretacions que es fan de la més que precària situació on estem predestinats a arribar-hi, m'ha indignat comprovar una vegada més el sentiment d'odi envers el nostre cos en descobrir declaracions com aquesta:
"¿DONDE ESTABAIS TODOS LOS FUNCIONARIOS CUANDO NOS HACIAN LAS REFORMAS LABORALES A LOS DEMAS? ¿CUANDO OS HA PREOCUPADO EL RESTO DE LOS TRABAJADORES?PENSAR QUE SI CUANDO ESTO EMPEZO Y EL RESTO INTENTABA LUCHAR PARA NO LLEGAR MAS LEJOS COMO ES LO QUE HA PASADO,SI VOSOTROS EN VEZ DE ESTAR DETRAS DE VUESTRAS PLAZAS SEGURAS DE POR VIDA,HUBIERAIS APOYADO AL RESTO QUIZAS OTRO GALLO NOS HUBIERA CANTADO A TODOS,SOIS EGOISTAS SOLO OS HABEIS MOBILIZADO CUANDO OS HAN TOCADO EL SUELDO DE VUESTROS TRABAJOS SEGUROS.OTRA COSA QUE NO ME PARECE BIEN ES QUE INTENTEIS PONER DE VUESTRO LADO A LOS ALUMNOS COMPARTIENDO VUESTRAS FUSTRACIONES LABORALES EN CLASE.VUESTRO TRABAJO ES IMPARTIR CLASES Y NO ESPONER A VUESTROS ALUMNOS SI OS REBAJAN O NO EL SUELDO.
EN EL FONDO LO QUE OS MOLESTA ES ENDEFINITIVA QUE TENGAIS QUE HACER 5 HORAS AL MES Y OS BAJEN EL SUELDO ANTES QUE LOS ALUMNOS NO TENGAN UNA EDUCACION A LA ALTURA,PUES VOSOTROS SOIS LOS PRIMEROS QUE OS LIMITAIS A HACER EL MINIMO E IMPRESCINDIBLE DE MATERIA ESCOLAR QUE SE OS EXIGE."
I damunt la tia, emprant majúscules com demostrant així el seu enuig en forma de crit. Millor no pose el nom, perquè casos com aquests mereixen viure en la més total i anònima ignorància!!!
Potser, el que ella espera es que tornem a passar més fam que un mestre en temps de guerra!!!
Potser, el que ella espera es que tornem a passar més fam que un mestre en temps de guerra!!!
4 comentaris:
Que bo això del mestre en temps de guerra!
Jo crec que tothom hauria d'acceptar de perdre un 10% del sou perquè no hi haguessin tants acomiadaments. La gent és molt egoïsta.
Per tot ens encalcen els que mai no han cregut en l'escola pública, tant aquí, a les Illes, com a la resta del país. Encara ens servirà perquè la gent s'espolsi la pardaleria i estigui a l'aguait per no deixar-se enganar.
Quan jo era petita(i també filla de mestre) deien: passes més gana que un mestre d'escola, i ja no estàvem en temps de guerra, però la dita era força real...
Em sembla, Joana que per no fer-nos mala sang, haurem de dir allò de "a palabras necias, oídos sordos"...
Bon diumenge,
M. Roser
A València ho teniu encara més fotut que a catalunya els mestres, professió de risc on les hi hagi a dia d'avui.
algú un dia s'en va recordar de la seva mestra...
http://youtu.be/zn86c6E81AU
Publica un comentari