Tinc els meus somnis i els vull tenir perquè sovint són un bon mirall de la meua vida. M'agrada la senzillesa de les petites coses i sóc feliç pensant en la seua insignificança. En somniar, ho tinc tot, deixe parlar el vent, escolte la pluja i veig l'horitzó del meu pensament.
"que dolça i que freda": per un costat la pluja freda en el cristall fred, per l'altre les guspires de la calidesa: el joc d'estimar, dels contrastos, el de la poesia.
7 comentaris:
I que bonic el joc d'estimar davant la llar de foc!
Un racó fantàstic i acollidor i càlid pel joc de l'amor!
Que no perdem el caliu......mai
"que dolça i que freda": per un costat la pluja freda en el cristall fred, per l'altre les guspires de la calidesa: el joc d'estimar, dels contrastos, el de la poesia.
mmmm...quin moment :)
Prop de la llar de la llar de foc, veig als tus ulls com salten les guspires...
Tan se val que plogui al carrer.
Petons,
M. Roser
Com cap tanta intensitat en tan poques paraules??? Realment preciós...
Publica un comentari