diumenge, 3 febrer de 2013

MONOL0GANT

Cala S'Almonia. Jaume Escanellas


I vindrà un dia
vestida de negre setí
per donar-te a provar
el tast més amarg,
i amb llàgrimes de sofre
veuràs rodolar els còdols,
els versos perduts,
la clau que obri tot els panys,
_sí, aquella, ja saps, 
la d'Estellés_
i allà, al llindar del camí,
on ja no és possible el retorn,
veuràs que l'esquinçat vel
de les hores vençudes
s'esfilagarsa sense remei,
i clouràs els ulls,
i discretament cridaràs
la dolça calma que encercla
el gest més blau.

(Vindràs?)

7 comentaris:

enric bagué ha dit...

senzillament majestuos.

Polonia ha dit...

S'esbrina sempre a les teues lletres, ben enramada, l'esperança.

Jordi Dorca ha dit...

La dolça calma, el gest més blau.

Jordi Dorca ha dit...

Esfilagarses.

Jordi Dorca ha dit...

Posem-hi una nota optimista, doncs:

Sóc mort al llit,
i amb tu encara passejo,
matí d'abril.

M. Roser ha dit...

Vindrà i tu l'esperaràs al llindar d'aquest camí sense retorn, voltada de calma i de blau..

Joana Navarro ha dit...

Gràcies a tots per la visita. Ah, Jordi, els teus haikus són d'una sensibilitat tan intensa que conviden a una lectura que sens dubte sempre resulta molt gratificant.