dissabte, 6 de desembre de 2014

RETORN

Regresses a l'exili que el temps oblida i retorna
amb la fatiga que els anys arrosseguen, 
mentre un esclat d'albades repetides
 t'insinua la llum d'un estel antic,
la carícia anònima i quotidiana,
la nuesa sempre blava d'un vol sempre blau.
I és aleshores quan anheles la vida arran de mar,
l'abraçada muda del capvespre,
els llavis humits de rosada,
els llavis humits,
el llavis.


J N