dimecres, 21 de gener de 2015

I ARA


I ara és quan plou,
i és la pluja hereva
de mots i retrets.
És ara l'hora de teixir
amb les llàgrimes del temps
la pols de l'ahir,
perquè és ara quan plou
a la llum descalça
dels teus ulls
i s'ofeguen les hores
ancorades a la nit
com lloses que cauen
empeses pel vent
sense aturar
el deliri de l'ara.
Ara és,
ara és quan plou.
J N