dilluns, 4 de maig de 2015

AGRAÏMENT


Un 2 de juliol plujós, pensant en les noves matèries que impartiria al nou centre escolar que m’adjudicaren al concurs de trasllats, que no va ser altre que el meu estimat “Miguel Hernández” de Riola, vaig escriure aquest apunt:
EL MEU TRENCACLOSQUES PARTICULAR EN UNA VESPRADA DE PLUJA
El gènere poètic és molt ampli i els seus textos es caracteritzen, entre d'altres coses, pel ritme, la rima, i per un ús particular de les paraules que va des de les figures retòriques (metàfores, comparacions, personificacions, etc.) fins a l'exploració de les possibilitats del llenguatge, com per exemple la invenció de paraules amb significats nous dintre del camp de la creativitat. Les poesies permeten percebre els sons de les paraules, despleguen imatges, associacions noves que posen en qüestió els significats freqüents i habiliten el joc amb el llenguatge, que es converteix en un món a explorar. Aleshores per què no potenciem aquest recurs que tenim al nostre abast a l'escola? Relacionar la poesia amb la plàstica, per exemple podria aportar-nos resultats sorprenents, contextualitzaríem dues matèries i ens beneficiaríem de la interrelació que de manera natural les lliga i amplia els seus propis horitzons, no???
No imaginava que aquesta reflexió que vaig fer en el seu dia es manifestara de forma tan satisfactòria i gratificant a la meua aula. Els dies 22 i 23 d'abril tingué lloc a la nostra escola una exposició/taller inspirada en el projecte "Arpegis de lluna” (Imatge i Vers) realitzat amb J.m Marza. La activitat va estar adreçada als alumnes del tercer cicle de primària. L'objectiu fonamental va ser la participació activa de l'alumnat, que experimentat i jugant amb colors i versos, va aconseguir ser el protagonista del seu propi poema i la seua il·lustració.
Uns olis que recreen els paisatges de la natura, el mar i la lluna serviren de marc perquè crearen el seu llenç emprant la tècnica a l'oli, que posteriorment han exposat acompanyats dels versos que la imatge els ha suggerit. Una doble exposició doncs, al corredor de la primera planta de l'escola, ens ha recordat, una vegada més, que l'educació en l'art i per l'art està ben viva en la mirada infantil i que cal potenciar-la i promocionar-la per sentir-la, experimentar-la i viure-la des de ben aviat !
Ni els mateixos xiquets i xiquetes es creuien capaços d’aconseguir els llenços que han fet!!! La seua sorpresa, com la meua ha estat total i tot això ha estat gràcies a la paciència, dedicació i mestria de J.m. Marza que ha realitzat un gran treball amb i pels nostres alumnes.
Des d’ací el meu més sentit agraïment!!!