dilluns, 1 de maig de 2017

Mig pas enrera

Ja no hi són les rengles tampoc.
Sols queda el blanc, un blanc infinit;
una extensa, muda i eterna vastitud
que s'obri quedament immensa als ulls
i confon les paraules que cauen vàcues
en la seua frívola i fútil indiferència.
Ja no hi són les rengles, no hi són.
Potser abans, tampoc.

La poesia és això: amor i mort.

J.N