diumenge, 14 de maig de 2017

VINGUERES UN DIA QUALSEVOL

Vingueres un dia qualsevol
i m'obrires les portes al mar;
trencaren les ones els versos
i amb l'ímpetu dels sentiments
m'usurparen la calma i l'assossec.
S'arremolinaren amb força
batecs d'esperança i i·lusió
i em portaren el blau de l'horitzó
al palmells de les mans.

Tot era tan viu i intens,
que no calia obrir els ulls
per constatar-ho!!!

I ara, com les ones
que van i vénen,
t'has fos enllà del mar
i m'ha envaït una calma reposada,
que vingué, també com tu,
un dia qualsevol.

És una calma dolça i tranquíl·la.
És una calma serena,
com la dels ulls que s'embeu
el blau de la vida i el fa seu.

1 comentari:

  1. Davant d'aquesta mar immensa l'anar i venir de les onades de vegades... ens fa somiar.

    Bona tarda Joana.

    ResponElimina