diumenge, 21 de maig de 2017

DIÁLOGO POÉTICO

Sucede, a veces, aunque las menos, que los buenos días matutinos se convierten en una especie de diálogo entre versos amigos que vas leyendo mientras amanece. Dejo aquí uno que acaricia los sentidos. 


ÉL:

Tú eres el único gallo
que despierta mi deseo.
La voz que me acaricia,
el cuerpo que me habita.
Hay sin ti
una ausencia trémula,
una luz incierta,
una vida más muerta.


ELLA:

Hoy sé, mi amor
que la vida es tan solo eso,
despertar en tus versos
y morir en tus labios.
Sencillamente... eso.

diumenge, 14 de maig de 2017

VINGUERES UN DIA QUALSEVOL

Vingueres un dia qualsevol
i m'obrires les portes al mar;
trencaren les ones els versos
i amb l'ímpetu dels sentiments
m'usurparen la calma i l'assossec.
S'arremolinaren amb força
batecs d'esperança i i·lusió
i em portaren el blau de l'horitzó
al palmells de les mans.

Tot era tan viu i intens,
que no calia obrir els ulls
per constatar-ho!!!

I ara, com les ones
que van i vénen,
t'has fos enllà del mar
i m'ha envaït una calma reposada,
que vingué, també com tu,
un dia qualsevol.

És una calma dolça i tranquíl·la.
És una calma serena,
com la dels ulls que s'embeu
el blau de la vida i el fa seu.

dilluns, 1 de maig de 2017

Mig pas enrera

Ja no hi són les rengles tampoc.
Sols queda el blanc, un blanc infinit;
una extensa, muda i eterna vastitud
que s'obri quedament immensa als ulls
i confon les paraules que cauen vàcues
en la seua frívola i fútil indiferència.
Ja no hi són les rengles, no hi són.
Potser abans, tampoc.

La poesia és això: amor i mort.

J.N