Tinc els meus somnis i els vull tenir perquè sovint són un bon mirall de la meua vida. M'agrada la senzillesa de les petites coses i sóc feliç pensant en la seua insignificança. En somniar, ho tinc tot, deixe parlar el vent, escolte la pluja i veig l'horitzó del meu pensament.
diumenge, 28 de desembre del 2014
dijous, 25 de desembre del 2014
En Nadal
No hi ha ombra sense llum,
ni absència sense l'eternitat present
que t'aclama en cada estel,
ni oblit quan és de tu
de qui em parla el vent.
JN
dimecres, 24 de desembre del 2014
TORNA NADAL
L'arbre desvetlla sons i el vent escriu
ratlles de llum damunt la pell de l'aigua.
Tot és misteri i claredat extrema.
Tot és misteri i claredat extrema.
Torna Nadal i torna la pregunta.
¿Proclamarem la pau amb les paraules
mentre amb el gest afavorim la guerra?
mentre amb el gest afavorim la guerra?
Miquel Martí i Pol
diumenge, 21 de desembre del 2014
POEMA / FELICITACIÓ
A TOTS ELS AMICS DE LA POESIA ELS MEUS MILLORS DESITJOS EN AQUESTES DATES.
NO TE N'OBLIDES; EL MILLOR REGAL TE'L FAS LLEGINT!!!
No estàs sol; aquest Nadal
et parlen les Plèiades a les rengles del vers.
En la nit s'ha alentit tot un temps d'hiverns compartits.
Sota el firmament, un fris de poesia.
et parlen les Plèiades a les rengles del vers.
En la nit s'ha alentit tot un temps d'hiverns compartits.
Sota el firmament, un fris de poesia.
J N
diumenge, 14 de desembre del 2014
A TU, POETA
No és difícil aturar el temps
i despullar les busques
de l'idealisme que ens amarava,
ni oblidar les hores blaves
que consiroses s'obrien al mar.
No, no és difícil.
No és difícil matar el secret del vers,
ni disfressar-lo d'una eloqüència
aliena i profana que et redimeix
la culpa mentre brama
en mig dels acords i del silenci.
On és la innocent transparència
escrita al paper?
On l'eternitat del nostre port
cap a les Itaques perdudes?
On, poeta? On és?
J N
i despullar les busques
de l'idealisme que ens amarava,
ni oblidar les hores blaves
que consiroses s'obrien al mar.
No, no és difícil.
No és difícil matar el secret del vers,
ni disfressar-lo d'una eloqüència
aliena i profana que et redimeix
la culpa mentre brama
en mig dels acords i del silenci.
On és la innocent transparència
escrita al paper?
On l'eternitat del nostre port
cap a les Itaques perdudes?
On, poeta? On és?
J N
dissabte, 13 de desembre del 2014
dissabte, 6 de desembre del 2014
RETORN
Regresses a l'exili que el temps oblida i retorna
amb la fatiga que els anys arrosseguen,
mentre un esclat d'albades repetides
t'insinua la llum d'un estel antic,
la carícia anònima i quotidiana,
la nuesa sempre blava d'un vol sempre blau.
I és aleshores quan anheles la vida arran de mar,
l'abraçada muda del capvespre,
els llavis humits de rosada,
els llavis humits,
el llavis.
J N
amb la fatiga que els anys arrosseguen,
mentre un esclat d'albades repetides
t'insinua la llum d'un estel antic,
la carícia anònima i quotidiana,
la nuesa sempre blava d'un vol sempre blau.
I és aleshores quan anheles la vida arran de mar,
l'abraçada muda del capvespre,
els llavis humits de rosada,
els llavis humits,
el llavis.
J N
dimecres, 19 de novembre del 2014
divendres, 14 de novembre del 2014
ÉS EN SECRET
És en secret que el secret es fon.
Mai no fou ParÍs repós d'ombres davant la nit
ni el camí horitzó possible.
ni el camí horitzó possible.
Fou la llum instant etern,
principi i fi.
principi i fi.
dimarts, 4 de novembre del 2014
Ella (Microrelat)
"Mai no he sentit la necessitat de furtar, però de sobte, hui, he pensat amb la possibilitat de convertir-me en lladre. En lladre, sí. No en qualsevol mena de lladre. Ni de llibres, ni d'amor; simplement en lladre de mans! Sí, de mans." I sense donar cap explicació, se'n va eixir de la sala mentre tothom es posava les mans a les butxaques.
dimarts, 21 d’octubre del 2014
L'ESPIRAL DEL CRIT
Inicie aquest pròleg dient que Joana Navarro està
convertint-se, a poc a poc —és una apreciació personal, és clar—, en la Marina
Rossell de la poesia valenciana. Amb una sensibilitat a flor de pell, com la
cantautora catalana, està bastint una obra consistent, delicada, sensual i
tendra; a la qual suma ara, amb el llibre L’espiral
del crit, llibertat, rebel·lia i compromís.
Amb aquestes eines, les possibilitats de
Joana són immenses. Darrere d’una aparença fràgil es tanca un món ric, en el
sentit més ampli del terme, món que abasta des de poesia per a infants, fins a
la poesia més compromesa, com constatarem en les pàgines d’aquest poemari, i a
més ho fa amb diverses tècniques creatives; no oblidem,
que el seu anterior llibre fou un recull de haikus.
Joana és poeta i professional de l’ensenyança, i considere que tenir
una mestra-poeta, o una poeta-mestra, tant s’hi val, dins de les nostres aules,
educant als nostres fills i filles, és un regal. Tot i que té obra publicada
per a infants, allò més important és la possibilitat de formar a l’alumnat, amb
l’eina poètica com una més de les opcions emprades en l’educació, i donar-li un
alt valor. Si a més, considerem el lèxic poètic ric i acurat de la nostra
autora, estem arredonint el cercle formatiu i sensitiu dins de l’escola.
Pertany Joana a un grup de poetes que ha aparegut amb molta força dins
del panorama actual de la poesia en valencià, molts d’ells, dones, que escriuen
amb ràbia de la situació actual des de la solidaritat i el compromís, però que
no estan instal·lades en la ràbia heretada; poetes que els agrada dir la poesia
en veu alta, i han fet, de les presentacions dels seus llibres, una festa de la
paraula recitada i cantada, propagada ràpidament per la xarxa, on habitualment
contrasten i donen difusió als seus treballs. Poetes, en definitiva, que em fan
veure, poèticament parlant, l’inici del segle XXI amb il·lusió i esperança.
Joana es mou perfectament en espais menuts, però prompte comprovarem
que no li cal un haiku per a tancar un bon poema, ens ho demostra en l’inici
d’aquest llibre, on en huit versos és capaç de tancar un sentiment de país.
Profunditat de pensament, economia de paraules, tota l’obra de Joana és un
homenatge a la paraula, i també aquest poemari; un trencaclosques de paraules
on tot encaixa sempre, per difícil que parega. Un viatge que ens porta des de
la senzillesa de la imatge, «amb la tija als llavis», fins a les grans
veritats filosòfiques: «no hi ha crit més gran que aquell que es calla».
Les veus del poema front a la paüra són valentes i elegants, combatives
sense armes de foc, metàfores encertades fetes cant i consigna davant del
dolor. En aquest món asimètric, ens diu Joana que ella és denúncia front a una
realitat que assassina esperances, i jo afegiré que ho és amb paraula amable i
contundent alhora, paraula feta vers que pot fer-se cançó amb facilitat, doncs
està dotada d’una alta musicalitat.
A diferència dels altres poemaris de Joana, en aquest llegim a la poeta
més realista, tot i que els versos en la seua veu pareixen menys descarnats per
la bellesa del lèxic emprat (recordem el pròleg de Jordi Dorca al llibre L’eixam
del vers), però ho són i molt, no
cal més que donar-li una ullada a alguns dels temes: La prostitució,
l’alcoholisme, el maltractament psicològic; una ullada amb el color blau que ho
empelta tot de llibertat, Joana ens ho
diu i ens diu també, que vol ésser els ulls del poema.
Uns ulls que miren la poesia feta defensa de l’educació, de la bona
educació, amb ungles i dents; quan parafrasejant a Celaya, parla la docent en
lluita i esperança; o quan en fa ressò dels derrotats i dels aconformats amb el
pas del temps, que pesa com una cadena, o li cluca l’ull al moviment 15M
recordant a José Luis Sampedro.
Joana ens diu, en aquest poemari, que sempre li toca anar perduda i a
deslloc, però sabent que el cap el té al lloc més necessari i amb els més
dèbils. També ens diu que la paraula és la lluita contra l’oblit, la
indiferència i la resignació, i cal que l’emprem amb dignitat. És també el meu
sentiment poètic, i és per això que fer aquest pròleg, per a mi és parlar de
quelcom que m’estime, i que en la mesura de les meues possibilitats recitaré en
veu alta on calga, per contribuir amb Joana i l’editorial Babilonia a parlar
d’aquestes injustícies que ens impedeixen trobar una vida bona per a tots,
també mitjançant la poesia, una vida com una “ronsa maror”, eixa lliure i blava
imatge poètica d’aquest poemari, amb la qual vull tancar el pròleg i
invitar-vos a obrir les pàgines següents.
Vicent
Camps
Xirivella,
gener de 2014.
diumenge, 12 d’octubre del 2014
NOU POEMARI
El proper mes de novembre, concretament el diumenge 16 a les 18:30, dintre de les activiats programades als recitals POESIA DITA EN EL CHEZ, presentaré, L'espiral del crit, un nou llibre de poesia (aquesta vegada social), acompanyada com sempre del poeta i amic Vicent Nàcher i del rapsode Vicent Camps. A més, aquesta vegada, es deixaran sentir les veus d'altres amics rapsodes que també hi seran amb mi, entre ells, Sterxu, Javier Gm, Faine, Joan Femenia, Nàcher i Juan M Marza.
La imatge de la portada és del poeta visual Edu Barbero.
Qualsevol comentari o suggeriment podeu adreçar-lo al meu correu personal: losomni@gmail.com
Ja ens queda poc!!!
dilluns, 2 de juny del 2014
La cuca de llum: Vicent Nàcher
dijous, 6 de febrer del 2014
diumenge, 12 de gener del 2014
LA GRANOTA
Un poema que està dintre Animalàndia, poemari infantil que m'ha publicat Germania.
Moltes gràcies Sterchu, escoltar-lo amb la teua veu suposa redescobrir-lo novament, li dones una vitalitat molt gran al poema, sembla que despertes de manera màgica el nen o la nena que tots portem dins. Ets un sol!!! Mai no se m'oblidarà el teu gran detall. B7s
Si voleu escoltar-lo, feu clic damunt la imatge. Gràcies!
Si voleu escoltar-lo, feu clic damunt la imatge. Gràcies!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)