dimarts, 25 d’agost de 2020

Hombres desnudos

Un professor en atur, un club d'stripers, una empresària amb problemes psicològics, una víctima d'una família desestructurada i una dona superficial i capritxosa són els ingredients que Alicia Giménez Bartlett barreja en està història que té com a rerefons la crisi econòmica i les diferències socials.
Crida l'atenció l'originalitat en la narració. Són els diferents personatges els qui a través dels seus pensaments van narrant els aconteixements en forma de monòleg intern. Si bé al principi crea un poc de confusió, totes estes línies narratives parcials i antagòniques conflueixen creant un humor negre i cruel que desembocarà en un desenllaç molt inesperat.
Difícil encabir la novel•la en un gènere concret. 

dissabte, 22 d’agost de 2020

CONFINAMENT

"Perdida en mi habitación, sin saber qué hacer, se me pasa en tiempo”.
Paraules de Mecano que en el seu dia mai hagués imaginat que es convertirien en la rutina de milers i milers de persones afectades per l'enigmàtica pandèmia que ens acompanya. El que segurament sí imaginaven era l'angoixa que s'experimenta quan l'horitzó dels teus dies són les quatre parets que t'envolten.
Tampoc vaig a posar-me melodramàtica. Qui sap... Igual ho tinc tot!!! Afirmava Virginia Woolf que una dona sols necessita diners i una habitació tancada per a escriure una novel·la. Tancada estic, diners no tants com els que voldria... Doncs ja està!!! A per ella!!!

divendres, 21 d’agost de 2020

GRÀCIES

Em sobrevolen les paraules
i no alcance a fixar-les,
s'arremolinen fugisseres
i s'escapen al vers.
Són paraules tendres
i plenes d'estima,
mots que destil•len
la saba de l'amistat 
Sí, són paraules,
paraules certes,
tan certes com
 la música dolça
 que ara escolte 
dels vostres llavis,
paraules que omplin 
els ulls de colors 
i que acompanyen
la solitud dels meus dies, 
paraules que m'arriben 
des de l'amistat 
i m'insten 
a transformar-les en poema, 
en un poema de gratitud.

És dolça la vostra remor,
tan dolça com la música 
que ara escolte.

MIL GRÀCIES.

dissabte, 1 d’agost de 2020

AMB AFECTE

S'emmudeix el vers
amb un silenci ensordidor,
s'amaga fosca la paraula
al cau esfereïdor de la nit.
Sols amb una abraçada 
i amb la complicitat de la mirada
et voldria acompanyar.
Recolliria els mil bocinets
amb què eixe dolor 
t'ha  esquinçat,
però sols tu el pots
capdellar i descabdellar.
Sols teu és el camí!

Ànim i molt de coratge!!!