amb un silenci ensordidor,
s'amaga fosca la paraula
al cau esfereïdor de la nit.
Sols amb una abraçada
i amb la complicitat de la mirada
et voldria acompanyar.
Recolliria els mil bocinets
amb què eixe dolor
t'ha esquinçat,
però sols tu el pots
capdellar i descabdellar.
Sols teu és el camí!
Ànim i molt de coratge!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada