Facebook em recorda este poema que vaig escriure fa quatre anys.
Ara no l'escriuria així perquè el seu somriure és el primer que recorde quan les meues passes s'enfilen cap al passat..
A dos personas muy especiales
Acaricié tus sueños,
percibí tu felicidad
y la hice mía.
Ahora que la almohada
se ha convertido en tu
refugio, siento que tu sonrisa
se tambalea a mis pies
y me hundo en tu abismo.
Molt nostàlgic!
ResponEliminaPetonets.