Ella és Joana, una nova Joana adaptada a les circumstàncies generades per la situació actual; una mestra que s'ha reinventat per poder seguir amb les seues tasques, una mestra que tot i que fa malabars per aconseguir suplir a l'anterior, mai es queda satisfeta. Troba a faltar el caliu de l'aula, el feedback presencial amb l'alumnat, el contacte directe, la complicitat de les mirades i els gestos, l'espontaneitat d'un diàleg actiu i afectiu amb totes les emocions, que sempre desperta, i que sempre ha estat l'essència de les classes.
Ara s'emociona en rebre respostes dels alumnes mitjançant audios, vídeos, escrits o dibuixos, però tot i això té dies complicats. Li resulta difícil poder constatar l'evolució de cadasqun dels xiquets i xiquetes de la seua classe, no està present per poder saber com estan assimilant les tasques enviades, per poder resoldre els xicotets problemes que els puguen ocasionar, per ajudar-los amb el repte de superar-los i animar-los a seguir, així com, en casos contraris, poder presentar activitats d'ampliació per aquells que necessiten noves metes.
És per això que de vegades té dies i dies, dies eufòrics i d'altres complicats i amb la moral pels peus. Ahir va ser un dia d'eixos, un mal dia, un dia dolent. Tot i això quan ja ho donava tot per perdut, la situació donà una volta inesperada i va rebre l'alegria més gran que qualsevol mestra en estes circumstàncies desitjaria; va poder constatar de manera virtual, no sols tasques finalitzades, sinó també la metodologia emprada a casa, l'evolució de l'alumne, les ganes de superació i la bona disposició amb què estava fent el treball. Tot això va suposar que s'oblidara de la resta.
I ja sabeu... qualsevol nit pot sortir el sol!!!
