dissabte, 23 de maig de 2020

LA NOVA JOANA


Ella és Joana, una nova Joana adaptada a les circumstàncies generades per la situació actual; una mestra que s'ha reinventat per poder seguir amb les seues tasques, una mestra que tot i que fa malabars per aconseguir suplir a l'anterior, mai es queda satisfeta. Troba a faltar el caliu de l'aula, el feedback presencial amb l'alumnat, el contacte directe, la complicitat de les mirades i els gestos, l'espontaneitat d'un diàleg actiu i afectiu amb totes les emocions, que sempre desperta, i que sempre ha estat l'essència de les classes.
Ara s'emociona en rebre respostes dels alumnes mitjançant audios, vídeos, escrits o dibuixos, però tot i això té dies complicats. Li resulta difícil poder constatar l'evolució de cadasqun dels xiquets i xiquetes de la seua classe, no està present per poder saber com estan assimilant les tasques enviades, per poder resoldre els xicotets problemes que els puguen ocasionar, per ajudar-los amb el repte de superar-los i animar-los a seguir, així com, en casos contraris, poder presentar activitats d'ampliació per aquells que necessiten noves metes.
És per això que de vegades té dies i dies, dies eufòrics i d'altres complicats i amb la moral pels peus. Ahir va ser un dia d'eixos, un mal dia, un dia dolent. Tot i això quan ja ho donava tot per perdut, la situació donà una volta inesperada i va rebre l'alegria més gran que qualsevol mestra en estes circumstàncies desitjaria; va poder constatar de manera virtual, no sols tasques finalitzades, sinó també la metodologia emprada a casa, l'evolució de l'alumne, les ganes de superació i la bona disposició amb què estava fent el treball. Tot això va suposar que s'oblidara de la resta.
I ja sabeu... qualsevol nit pot sortir el sol!!!

dilluns, 11 de maig de 2020

BLOGUEANDO

"Hay algo definitivamente hermoso en la soledad de estas líneas". 

      Seguramente sea así. Escribir sin más, por el puro placer de hacerlo, sin pretender otra cosa que dar rienda suelta a tus pensamientos y encima tener la sensación de hacerlo de puntillas, sin aviso previo, sin esperar que nadie te lea... Seguramente es eso lo que me ha motivado a  reiniciar este blog. 

      Si algo he de confesar es que jamás me he alejado del mundo del blog. Ya no sé cuantos he abierto, he perdido la cuenta. Siempre había pensado que lo hacía por mis alumnos, por ayudarles a consolidar los aprendizajes con las nuevas tecnologías, pero me temo que eso solo ha sido en parte. Quizás intentaba matar el gusanillo y  no quedarme totalmente huérfana, sin él.

      Puede que sea un buen momento para retomarlo, eso si las clases me dejan porque aunque parezca increíble, me paso las horas preparando material, probando nuevas técnicas, ingeniándomelas como profe virtual que necesita sorprender a los alumnos con actividades atractivas que rompan la monotonía y la frialdad de la educación a distancia. 

     En fin que aquí estoy de nuevo. Ni yo misma sé  por qué y, a decir verdad, me asombra estar escribiendo en castellano. Puede que sea la cita inicial quien lo ha desencadenado o "vaya usted a saber" como diría el autor de dicha cita. En fin que aquí estoy sin saber qué pretendo escribir ni cuando volveré. Pero, eso sí, hoy me apeteíia y era simplemente por hacerle honor a "la soledad de estas lineas".
    
     Gracias, maestro.

dissabte, 29 de desembre de 2018

DESTINO CERO

Despertó sobresaltada, pisó el acelerador y empezaron las carreras; peluquería, compras de última hora e imprevistos varios, que se sucedían sin tregua, encogían el tiempo. Debía tirar de él y coger ese tren. Aún no entendía los motivos, sin embargo, en su fuero interno sabía que era un viaje decisivo. Subió y le sobrevino la calma. No acertaba a entender su destino de ida, el único que parecía más claro era el de vuelta.
Dos días de visita por la ciudad, tan solo un café  y un paseo, la hicieron caer en un vacío enorme y en la certeza de que la realidad supera la poesía y ella era POESÍA en estado puro.

dissabte, 9 de juny de 2018

BLAUVERD

Blau, blau verd
és el fil del record,
blau verd el ressò
de les passions
que prorroguen blaves
les passes sota
la insistència d'una fina
pluja que ens mulla
els solcs de la pell,
blau aquest estiu nostre
que amenaça el desglaç
de dos cors en un.

Blau verd,
el teu esguard en el meu.

diumenge, 4 de desembre de 2016

HEREVA SÓC

Hereva sóc de la pluja
que lentament cau
suau i tendra,
plàcida i dòcil,
modesta i humil.
I hereva sóc
de cada gota que em mulla.
En ella sóc,
i en ella... ets.

(Mare, tu ets la pluja que tot ho engendra)

diumenge, 16 d’octubre de 2016

DILLUNS POÈTIC

Imitant al mestre i jugant amb monosíl·labs i amb el meu mar!!!

dissabte, 1 d’octubre de 2016

divendres, 23 de setembre de 2016

dimecres, 14 de setembre de 2016

Sempre Benedetti i hui molt especialment

No te rindas que la vida es eso,
continuar el viaje,
perseguir tus sueños,
destrabar el tiempo,
correr los escombros
y destapar el cielo.

dimarts, 6 de setembre de 2016

diumenge, 4 de setembre de 2016

Llibertat

La llibertat i la solitud poden anar de la mà o mantenir una distància equidistant.

dimecres, 31 d’agost de 2016

Amunt Vicent!!!

"La vida es como montar en bicicleta. Para mantener el equilibro hay que seguir pedaleando". Albert Einstein.

diumenge, 28 d’agost de 2016

Luz de luna II

Molt agraïda per haver estat seleccionada en l'antologia de poemes a la lluna!!!

Escritores al alba

Contenta per formar part de l'antologia de microrrelats!!!

Tàndem total!!!

A Javi amb molta estima