diumenge, 27 de setembre del 2020

ALTRE COP

Altre cop et sé present
i altre cop et dic que no;
que no tinc cap objectiu;
que simplement vagarejaré
lentament amb la tranquil.litat
del dolç pelegrinatge
que s'encalma en la nit.
I tu t'imposaràs
amb les pluges tardorals
i sabré que hi ets,
que altre cop has vingut
com sempre fas
i amb els ulls entelats
d'enyor i boira
m'endinsaré en la teua llum
perquè és intens l'esquitx,
la gelosia inconscientment
inconnexa al llom del vers
on s'hi vessa irremediablement
el meu objectiu,
aquell que no tinc,
aquell que crec no tenir
I que al paper m'aboca
en eterna confessió.

Sí, ho sé. És la tardor,
l'horitzó del mot qui m'aclama,
la llum del vers qui m'habita,
m'empresona i m'arrossega
al desfici continu 
d'inventar-me 
creient-me poeta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada