Escapar del vertigen,
de la bogeria extrema
fixada en la nit,
escapar
i fugir d’interrogants sísmics,
de qüestions inexplicables
que com serps verinoses
assassinen la blanca innocència
d’aquesta llàgrima deserta
a l’ombra del fanal.
Escapar. Sí.
Escapar i viure!!!
