LA PORTA
Tenia por, un pànic terrible a mirar-se a l’espill. Havia decidit no fer-ho mai més. El seu rostre s’hi desdibuixava i s’esvaïa per entre les esquerdes d’aquella porta que hi apareixia cada vegada que fixava els ulls en qualsevol espill on intentava contemplar-se. Donà el primer pas i, tot i que sabia que ningú no la creuria, confessà el secret a la seua millor amiga. Mara, totalment decidida, l‘acompanyà al bany. Li agafà la mà amb fermesa i entre les dues empenyeren amb força aquella porta. Dues cares restaren sorpreses entre el marc de l’espill.
Al fons una xiqueta eixia de l’armari de l’escola on s’havia amagat per evitar les burles dels companys.
Al fons una xiqueta eixia de l’armari de l’escola on s’havia amagat per evitar les burles dels companys.
