dissabte, 23 de maig de 2020

LA NOVA JOANA


Ella és Joana, una nova Joana adaptada a les circumstàncies generades per la situació actual; una mestra que s'ha reinventat per poder seguir amb les seues tasques, una mestra que tot i que fa malabars per aconseguir suplir a l'anterior, mai es queda satisfeta. Troba a faltar el caliu de l'aula, el feedback presencial amb l'alumnat, el contacte directe, la complicitat de les mirades i els gestos, l'espontaneitat d'un diàleg actiu i afectiu amb totes les emocions, que sempre desperta, i que sempre ha estat l'essència de les classes.
Ara s'emociona en rebre respostes dels alumnes mitjançant audios, vídeos, escrits o dibuixos, però tot i això té dies complicats. Li resulta difícil poder constatar l'evolució de cadasqun dels xiquets i xiquetes de la seua classe, no està present per poder saber com estan assimilant les tasques enviades, per poder resoldre els xicotets problemes que els puguen ocasionar, per ajudar-los amb el repte de superar-los i animar-los a seguir, així com, en casos contraris, poder presentar activitats d'ampliació per aquells que necessiten noves metes.
És per això que de vegades té dies i dies, dies eufòrics i d'altres complicats i amb la moral pels peus. Ahir va ser un dia d'eixos, un mal dia, un dia dolent. Tot i això quan ja ho donava tot per perdut, la situació donà una volta inesperada i va rebre l'alegria més gran que qualsevol mestra en estes circumstàncies desitjaria; va poder constatar de manera virtual, no sols tasques finalitzades, sinó també la metodologia emprada a casa, l'evolució de l'alumne, les ganes de superació i la bona disposició amb què estava fent el treball. Tot això va suposar que s'oblidara de la resta.
I ja sabeu... qualsevol nit pot sortir el sol!!!

3 comentaris:

  1. T'entenc molt bé Joana...Jo , com a mestra jubilada que anava cada dia a l'escola a fer reforç, no saps com o trobo a faltar, perquè ara no puc estar en contacte amb la mainada, que és tant gratificant...
    Que tinguis un bon final de curs confinat!!!

    ResponElimina
  2. A la Joana com a molts altres mestres, li ha tocat fer classes d'una manera que segur mai no havia ni somniat, ho trobo trist, perquè el contacte directe amb la mainada és tan agradables...La Roser és una mestra jubilada que tots els dies anava a l'escola a fer voluntariat de 10 a 1 i ara està molt trista perquè no sap si hi podrà tornar, per l'edat és factor de risc ves per on!!!
    Bon vespre.

    ResponElimina
  3. Hola, Maria Roser. no me n'he adonat fins ara del teu comentari. no tenia ni idea de que en la configuració posava que els havia de moderar. Feia molt de temps que no entrava al blog i ammb el mòbil no me n'adonava dels comentaris.
    el teu voluntariat a l'escola és admirable.
    Molts besets i mil gràcies per passar per ací.

    ResponElimina