dissabte, 22 d’agost del 2020

CONFINAMENT

"Perdida en mi habitación, sin saber qué hacer, se me pasa en tiempo”.
Paraules de Mecano que en el seu dia mai hagués imaginat que es convertirien en la rutina de milers i milers de persones afectades per l'enigmàtica pandèmia que ens acompanya. El que segurament sí imaginaven era l'angoixa que s'experimenta quan l'horitzó dels teus dies són les quatre parets que t'envolten.
Tampoc vaig a posar-me melodramàtica. Qui sap... Igual ho tinc tot!!! Afirmava Virginia Woolf que una dona sols necessita diners i una habitació tancada per a escriure una novel·la. Tancada estic, diners no tants com els que voldria... Doncs ja està!!! A per ella!!!

2 comentaris:

  1. Suposo que l'angoixa del confinament depent molt d'on vius, en un pis petit, en un xalet...
    Bon vespre, Joana.

    ResponElimina
  2. Malauradament com en la cançó i esperant que passe prompte.
    El proper divendres espere que em confirmen que tot va bé ja 😘😘😘

    ResponElimina