Mai no vam saber entendre
que era la nit qui ens il·luminava,
que tots dos pertanyíem al somni
d’una nit d’estiu, hi érem somni,
i ens féiem somni; érem un somni
nascut al ventre de la flama,
sobre el cadàver de l’espiga.
Ara ho sabem, veiem aquella llum.
I és verda com la del lluert que la confon.
Mara
