Hui m'he quedat sola
i de les cendres de l'ahir
n'he fet memòria d'ombres
sense oblidar-me'n
de la paraula,
del consol de les lletres
que com papallones
entre les rengles del paper
es dilueixen i resplendeixen
pels gratacels del vers.
I és just ara
que hi pense en aquesta solitud,
que es clivellen les nuvolades
i se m'obrin trossets de cel
mentre vaig descobrint-me
desafiant l'enrenou de veus alienes
que giravolten imperceptibles,
sense esma...
perquè és just ara
i amb la solitud del jo
que s'exhibeix impúdica
aquesta eterna primavera.
J N
