Camine enllà de l'horitzó
per restar-hi quieta
com els arbres que ràpids
i decidits corren i no es mouen
quan els contemple al seient
d'eixe tren que mai no va enlloc.
Camine sigilosament amb passes
que mai no deixen empremtes;
i és amb aquest caminar inapreciable
que albire la llibertat,
perquè és sols quan em sé "prescindible"
que la trobe, la palpe, la frisse.
