dilluns, 28 juliol de 2014

CONFESSIONS

diumenge, 27 juliol de 2014

PENSAMENTS

dissabte, 26 juliol de 2014

VICENT CAMPS I SERGIO SANTES DES DEL MONESTIR

divendres, 25 juliol de 2014

UNA NIT MÀGICA

Publicació de Joana Navarro Franco.
Fotos: Iris Almenara

dijous, 24 juliol de 2014

MICROCONTE D'ESTIU


La meua aportació a la proposta blocaire del blog de Carme Rosanas a partir d'una foto de Barbolaire:

Com sempre arribà tard. Divisà des de lluny aquell entorn que sens dubte semblava realment idíl·lic, acolidor i tranquil, un entorn on la màgia dels somnis mai somniats s'hi respirava en fer-se present. Les copes, ja buides, li recordaren aquell temps on tot semblava un Bouquet perfecte, equilibrat i harmònic; el tast net i fi del tanní dolç d'un raïm sucós i madur, sempre tan agradable i elegant.  Amb el dring en la retina, contiunà el camí assaborint la  veritable certesa que John Le Carré li xiuxiuejà a cau d'orella mentre llegia L'honorable Col·legial. I amb el somriure als llavis pensà que sí, que aquell temps dedicat al millor dels bouquets, mai no havia estat un temps perdut.





dimecres, 23 juliol de 2014

SIMFONIES

dilluns, 21 juliol de 2014

REALMENT EMMUDIDA. GRÀCIES VICENT





diumenge, 20 juliol de 2014

BON ESTIU!!!

dissabte, 19 juliol de 2014

UN POEMA DE VICENT CAMPS

dijous, 17 juliol de 2014

Un poema de Marisol González

diumenge, 13 juliol de 2014

CITES I REALITATS

dissabte, 12 juliol de 2014

MÉS MOMENTS!!!

MOMENTS PER AL RECORD!!!

divendres, 11 juliol de 2014

AQUESTA VESPRADA EN LA BIBLIOTECA DE SUECA

dijous, 10 juliol de 2014

ÍDOLS

diumenge, 6 juliol de 2014

RECITAL A SANT MIQUEL DE REIS

dissabte, 5 juliol de 2014

ESCRIURE

divendres, 4 juliol de 2014

BLANCA

dimecres, 2 juliol de 2014

A SERGI PASCUAL I EL SEU LLIBRE

El proper divendres, 4 de juliol, tindré el gran plaer de participar en la presentació del llibre de filosofia de Sergi Pascual, amic i veí del meu poble, oferint unes breus pinzellades sobre la seua trajectòria cultural en el món de les lletres, la ràdio i la televisió i aportant la meua visió crítica del seu llibre. Participarà també un exalumne seu, el propi Sergi, alguns amics comuns i el grup musical Enderock's. Tot això serà al Casino lliberal d'Algemesí, ubicat al carrer Muntanya, molt a prop de la plaça. Tot aquell interessat amb la filosofia i la reflexió de la vida portada "A peu de carrer" té una cita ineludible. Allí vos esperem. Vos deixe amb un poema que intenta explicar un poc l'essència d'aquest passeig per la vida que Sergi ens proposa:

dimarts, 1 juliol de 2014

GRÀCIES LLUÍS

POEMA PER A JOANA

dilluns, 23 juny de 2014

A LLUÍS, GRAN COMPANY I MILLOR AMIC

dissabte, 21 juny de 2014

GRÀCIES TONI!!!

dijous, 19 juny de 2014

AGRAÏMENT

dimarts, 17 juny de 2014

RESSENYES DEL MEU CALAIX (1)

És el Temps
que batega en el pit
i és el temps
que colpeja contra la ment
silenciós i altiu.

Uns versos, que de la mà de Wallece Stevens, ens apropen la veu poètica de Jordi Dorca i la seua percepció retrospectiva i nostàlgica d’un temps inexorablement perdut transformat en espera, una espera solitària, carregada del dolor d’una cicatriu sempre sagnant, que s’allarga i es fa paraula i solc a través de la poesia.

Així, com aigua que sustenta la terra, rere el vers, la paraula, el poema, els paisatges interiors d’aquest poeta conformen un veritable diàleg que transcendeix dintre nosaltres i ens fa participar en la recreació i recerca de l’harmonia, en la necessitat de lligar i conciliar el món amb l’univers que l’habita. “La poesia _diu Heidegger_ és la instauració de l'ésser amb la paraula”. Sí, certament, al vers tot es transforma i es pot convertir en bellesa. Des del poema, Jordi Dorca estableix “el seu món” i reinicia la construcció del seu propi edifici per obrir la finestra de les foscors a la llum, elevant la quotidianitat a les comarques de la bellesa i disfressant els seus fantasmes; l'amor, el dolor, la mort, la por i totes les xicotetes i grans coses que agoixen o revifen la vida l’ésser humà agafen una nova dimensió i s’obrin a l’opressió del silenci, a la victòria de la paraula sobre el silenci.

La temàtica amorosa es converteix en l’eix principal de tota la primera part del poemari. Una intensitat insòlita es manifesta amb gran vitalitat i força evocadora des del primer poema, dedicat a Vicent Andrés Estellés. El poeta adopta el seu lirisme i expressa la manifestació del desig amb total llibertat, com un vòmit enèrgic, cru i brutal sense cap tipus de subterfugis ni maquillatges i aposta per la passió, el desig, l’amor i les llibertats més personals, urgents i immediates: “Beseu-vos, oh vosaltres,/en perfecte estat de destrucció, /beseu-vos que faci feredat!”. És com un alliberament, un dinamisme imponent front aquell temps transformat en espera que es respira als versos que nien l’angoixa de l’opressió vital de la segona part del poemari. Aquest lirisme estellesià tan explosiu, que enceta el poemari i que eclosiona al segon poema, esdevé un acte de vida, una reafirmació de la pròpia existència, una manifestació individual dintre d’un planol universal. I així ho demostrarà dintre del seu corpus poètic amorós, on la presència de l’altre actua com un element catalitzador que permet conjugar el sentiment individual amb l’universal; una presència sempre manifesta que actuarà com un mirall on la pròpia imatge perd els límits de la individualitat per adaptar-se a una dualitat que complementa allò que no existeix sense l’altre. O dit d’altra manera, una presència convertida en pont, en un viaducte a partir del qual hom pot ascendir fins recompondre aquell sol que un dia quedà destrossat en mil bocinets d’un temps buit i perdut entre ombres.

Vers a vers ens sumergim en l’onatge del ser, i des del vessant amorós, el poeta ens presenta el joc de contrastos on tot, vida, mort, pors, esperances, llum i ombres formen part d’una mateixa realitat i es complemanten. L’amor és el camí cap a la llibertat, una escapada contra la mort, la rutina, la corrupció i la hipocresia d’un món totalment deshumanitzat que allibera el ser de la negra espiral i l’enalteix evitant la inèrcia còsmica del vertigen més cruel i sagnant.

Un joc de contrastos que com una cançó ens acompanya i captiva En la pols de L’aire, al bressol del vers, en aquest temps infinit i atemporal de l’instant amorós: Sovint ho penso./L’amor és com aquesta cançó/que ara escoltes./És com tu i és com jo./ El veus passar, /saps que és aquí, /llunyà i dolorós alhora,/i no el pots haver, /però és dolcíssim/en la pols de l’aire.

I així, com aquesta cançó, la vida del vers, sempre en constant lluita, a Sang vençuda (primer títol abans de la publicació).


dimarts, 10 juny de 2014

Sovint

Foto de Remei Navarro
Sovint cerque
la inassolible complicitat
que ens amarava,
la desmesurada calidesa
suspesa en l'hora blava,
la perfecta harmonia
del gest;
i ės quan m'abandone
a la dolça remor
del temps,
que sobtadament,
I de manera inesperada,
em sorprén
la carícia llunyana,
la música present.

J N


dimarts, 3 juny de 2014

Convidats esteu!!!


Des del més pur desencís

Des del més pur desencís
t'escric aquest vers
desnonat de metàfores
amb una única i obstinada pretensió:
que sigues tu
qui mossegue el buit,
tu,
qui mostre les dents del poema,
qui escridasse a cel obert
i amb veu sagnant
fins reconvertir aquest desgavell
de mots buits i desordenats
en cant immortal
des d'on poder escoltar
aquell imponent terrabastall
de sons i acords
que ens eriçava la pell
en sentir el setí del vers
sota la vastitud
dels més sublims estralls
en la nit del poema.

dilluns, 2 juny de 2014

La cuca de llum: Vicent Nàcher



Joan Femenia i Vicent Nàcher

Un moment de descans mentre escoltem música

Joan Femenia recitant

Emocions a frec de pell

Nàcher recitant

Més poemes


Elvira acaronant els versos de Nàcher

La sorpresa final del mestre Joaquin Boscà.

diumenge, 1 juny de 2014

Dos dibuixos i un haiku de Ramon Navarro Bonet



Compartir sempre ha estat una Joia. A partir del poema "Des d'on ets", m'arriba aquest preciós dibuix i el haiku, sempre ben redó i amb la mestria del vers femení que mai se li oblida a Ramon. 




I aquest, ai, aquest!!! La meua llagrimeta!!!
Un detall molt especial del dia que em vaig assabentar que al proper curs ja definitivament escoltaré el cant de les sirenes a la riba del Xúquer, del meu Xúquer, el que passa per Riola, un cant que ressona ben alt i sempre en valencià.

Gràcies mestre!!!

divendres, 30 maig de 2014

Des d'on ets

Des d'on ets, m'arriba el vent,
la brisa destil·lada
com essència perenne
de brutal i esquizofrènica bellesa,
i la mar,
sempre la mar;
transparència lluminosa i arriscada
que presta i decidida
assimila
la fràgil parsimònia de la nit,
l'arrel del bes.

dijous, 29 maig de 2014

No és endebades

No és endebades
desxifrar el llenguatge de les mans
en la intimitat de la nit,
ni trencar la conversa,
sempre dormida
i arraulida
sota el trespol tèrbol i humit
que separa la boira del son.

No és endebades
sentir retronar les muntanyes
ni arrabassar un trosset de cel
mentre alena l'alba.

No, no és endebades.

dimecres, 28 maig de 2014

Hi caigueres




Hi caigueres,
caigueres com la flor de l'hibiscus
a trenc de nàixer;
efímera presència
condemnada a la inèrcia de la vida,
a la mort de l'instant;
immolació perpètua,
desolació
sobre la nit estèril,
invocació a la desfeta,
esquerpa foscor a l'espill,
abisme,
espills, cristalls,
cristall romput.



dimecres, 7 maig de 2014

Véns a Riola?


A V A Estellės

Des del teu vers, com volves de gessamí, la rel dels somnis.

El grup de danses Les Moreres complim 10 anys i, coincidint amb aquest aniversari, hem iniciat amb molta il·lusió una nova etapa. Amb forces renovades i nou repertori, l'espectacle "A la Ribera d'Estellés" vol ser el reflex d’aquest viratge.

Us proposem un passeig per la geografia riberenca de la mà del "poeta del poble": tretze poemes i catorze balls i danses d’arreu de la comarca, d'entre els quals no faltaran sorpreses, que anirem anunciant-vos. 

Esperem fer-vos passar una bona estona amb els balls riberencs i amb la poesia d’Estellés. (Grup de danses Les Moreres)

Amb el grup de danses del meu poble, La Colla de sons i amb Elvira Carbonell, Marian Salido, Isidre Crespo i Joan Femenia, com a rapsodes, vos espere!!! Tothom hi és convidat. L'espectacle paga la pena!!! A més hi ha alguna que altra sorpresa que encara no vos puc contar!!!
( Joana Navarro)

dijous, 24 abril de 2014

FIRA DEL LLIBRE

SANT JORDI

No són els llibres.
Són els fulls que transpiren
l'alé dels dies.

J N

Serà per a mi una gran satisfacció i un enorme plaer participar a la Fira del Llibre de València, amb els companys de Germania, a l'expositor de la Llibreria 3 i 4.   


Divendres 25 d'abril: 
Joana Navarro 12 h
Àngel Martínez (matí) 
Miquel Moiga,  Xavier Aliaga (18 h) 
Sergi Durbà  
Diumenge 27 d'abril
Francesc Mompó, Mariola Nos (matí) 
Toni M. Bonet, Joana Navarro, Alexandre Navarro (vesprada)

Espere poder saludar els amics blogaires que en aquestos dies s'hi passegen per allí!!! 

Una abraçada amarada de poesia!!!


dilluns, 24 març de 2014

FESTA DE LA POESIA A ALGEMESÍ



Vivim i sentim la poesia de moltes maneres. Probablement aquest siga el motiu de no arribar a una definició global, sense deixar escapar qualsevol nota connotativa que puga encabir-se dintre s’un comcepte tan vivencial i carregat de sensacions i  sentiments,sempre tan difernts segons l’estat anímic dels lectors. Tot i això us deixe algunes definicions de diferents  autoritats literàries, disfressades de poema, que em semblen molt encertades:


La poesia és el ressò de la melodia de l'univers en el cor dels Humans,/és el sentiment que li sobra al cor i et surt per la mà,/la pintura que es mou i la música que pensa, un arma carregada de futur, que no vol   adeptes, vol amants,/un amagatall i un altaveu./És tot allò que va existir sobre la terra, molt abans que l’escriptura i la imprempta./Sí, és tot aixó i molt més:/és aquell gra minúscul capaç per ell mateix de perfumar tot un segle.

Galeria fotogràfica de tots els participants, tots companys i poetes d'una mateixa editorial: Germania ( La majoria de les fotos són de Jesús Girón, el muntatge Navarro / Nàcher de Neus Asensi i la foto de Animalàndia d'Alicia Castelló)

Moments abans de que arribara la gent

Ultimant els darrers detalls abans d'obrir l'acte

Joana Navarro, Alexandre Navarro, Vicent Nàcher


Agraïment i emoció

Antoni Martínez i Bonet

Jesús Girón 
Antoni Martínez

Alba Fluixà



Rubén Pascual

Manel Alonso

M Carmen Sáez 

Enric Sanç

Moment d'acomiadar l'acte amb un brindis estellesià

Joan Amèric, un convidat de luxe

Un públic molt especial i molt apassionat que també participà

Fede Bellver BernabeuFelicidad Domínguez ZaragozáCarmen García Gómez i 22 mésels agrada.