diumenge, 14 desembre de 2014

A TU, POETA

No és difícil aturar el temps
i despullar les busques
de l'idealisme que ens amarava,
ni oblidar les hores blaves
que consiroses s'obrien al mar.

No, no és difícil.

No és difícil matar el secret del vers,
ni disfressar-lo d'una eloqüència
aliena i profana que et redimeix
la culpa mentre brama
en mig dels acords i del silenci.

On és la innocent transparència
escrita al paper?
On l'eternitat del nostre port
cap a les Itaques perdudes?

On, poeta? On és?

J N

dissabte, 6 desembre de 2014

RETORN

Regresses a l'exili que el temps oblida i retorna
amb la fatiga que els anys arrosseguen, 
mentre un esclat d'albades repetides
 t'insinua la llum d'un estel antic,
la carícia anònima i quotidiana,
la nuesa sempre blava d'un vol sempre blau.
I és aleshores quan anheles la vida arran de mar,
l'abraçada muda del capvespre,
els llavis humits de rosada,
els llavis humits,
el llavis.


J N

dimecres, 19 novembre de 2014

VOS ESPEREM, ESPEREM LES VOSTRES PARAULES!!!

Tota paraula és llum i tota llum, creixença.

Miquel Martí i Pol (Roda de Ter 1929-Vic 2003)



divendres, 14 novembre de 2014

ÉS EN SECRET

És en secret que el secret es fon.
Mai no fou ParÍs repós d'ombres davant la nit
ni el camí horitzó possible.
Fou la llum instant etern,
principi i fi.

dimarts, 4 novembre de 2014

Ella (Microrelat)

"Mai no he sentit la necessitat de furtar, però de sobte, hui, he pensat amb la possibilitat de convertir-me en lladre. En lladre, sí. No en qualsevol mena de lladre. Ni de llibres, ni d'amor; simplement en lladre de mans! Sí, de mans." I sense donar cap explicació, se'n va eixir de la sala mentre tothom es posava les mans a les butxaques. 

dimarts, 21 octubre de 2014

L'ESPIRAL DEL CRIT


Inicie aquest pròleg dient que Joana Navarro està convertint-se, a poc a poc —és una apreciació personal, és clar—, en la Marina Rossell de la poesia valenciana. Amb una sensibilitat a flor de pell, com la cantautora catalana, està bastint una obra consistent, delicada, sensual i tendra; a la qual suma ara, amb el llibre L’espiral del crit, llibertat, rebel·lia i compromís.
Amb aquestes eines, les possibilitats de Joana són immenses. Darrere d’una aparença fràgil es tanca un món ric, en el sentit més ampli del terme, món que abasta des de poesia per a infants, fins a la poesia més compromesa, com constatarem en les pàgines d’aquest poemari, i a més ho fa amb diverses tècniques creatives; no oblidem,  que el seu anterior llibre fou un recull de haikus.
Joana és poeta i professional de l’ensenyança, i considere que tenir una mestra-poeta, o una poeta-mestra, tant s’hi val, dins de les nostres aules, educant als nostres fills i filles, és un regal. Tot i que té obra publicada per a infants, allò més important és la possibilitat de formar a l’alumnat, amb l’eina poètica com una més de les opcions emprades en l’educació, i donar-li un alt valor. Si a més, considerem el lèxic poètic ric i acurat de la nostra autora, estem arredonint el cercle formatiu i sensitiu dins de l’escola.
Pertany Joana a un grup de poetes que ha aparegut amb molta força dins del panorama actual de la poesia en valencià, molts d’ells, dones, que escriuen amb ràbia de la situació actual des de la solidaritat i el compromís, però que no estan instal·lades en la ràbia heretada; poetes que els agrada dir la poesia en veu alta, i han fet, de les presentacions dels seus llibres, una festa de la paraula recitada i cantada, propagada ràpidament per la xarxa, on habitualment contrasten i donen difusió als seus treballs. Poetes, en definitiva, que em fan veure, poèticament parlant, l’inici del segle XXI amb il·lusió i esperança.
Joana es mou perfectament en espais menuts, però prompte comprovarem que no li cal un haiku per a tancar un bon poema, ens ho demostra en l’inici d’aquest llibre, on en huit versos és capaç de tancar un sentiment de país. Profunditat de pensament, economia de paraules, tota l’obra de Joana és un homenatge a la paraula, i també aquest poemari; un trencaclosques de paraules on tot encaixa sempre, per difícil que parega. Un viatge que ens porta des de la senzillesa de la imatge, «amb la tija als llavis», fins a les grans veritats filosòfiques: «no hi ha crit més gran que aquell que es calla».
Les veus del poema front a la paüra són valentes i elegants, combatives sense armes de foc, metàfores encertades fetes cant i consigna davant del dolor. En aquest món asimètric, ens diu Joana que ella és denúncia front a una realitat que assassina esperances, i jo afegiré que ho és amb paraula amable i contundent alhora, paraula feta vers que pot fer-se cançó amb facilitat, doncs està dotada d’una alta musicalitat.
A diferència dels altres poemaris de Joana, en aquest llegim a la poeta més realista, tot i que els versos en la seua veu pareixen menys descarnats per la bellesa del lèxic emprat (recordem el pròleg de Jordi Dorca al llibre L’eixam del vers),  però ho són i molt, no cal més que donar-li una ullada a alguns dels temes: La prostitució, l’alcoholisme, el maltractament psicològic; una ullada amb el color blau que ho empelta  tot de llibertat, Joana ens ho diu i ens diu també, que vol ésser els ulls del poema.
Uns ulls que miren la poesia feta defensa de l’educació, de la bona educació, amb ungles i dents; quan parafrasejant a Celaya, parla la docent en lluita i esperança; o quan en fa ressò dels derrotats i dels aconformats amb el pas del temps, que pesa com una cadena, o li cluca l’ull al moviment 15M recordant a José Luis Sampedro.
Joana ens diu, en aquest poemari, que sempre li toca anar perduda i a deslloc, però sabent que el cap el té al lloc més necessari i amb els més dèbils. També ens diu que la paraula és la lluita contra l’oblit, la indiferència i la resignació, i cal que l’emprem amb dignitat. És també el meu sentiment poètic, i és per això que fer aquest pròleg, per a mi és parlar de quelcom que m’estime, i que en la mesura de les meues possibilitats recitaré en veu alta on calga, per contribuir amb Joana i l’editorial Babilonia a parlar d’aquestes injustícies que ens impedeixen trobar una vida bona per a tots, també mitjançant la poesia, una vida com una “ronsa maror”, eixa lliure i blava imatge poètica d’aquest poemari, amb la qual vull tancar el pròleg i invitar-vos a obrir les pàgines següents.

Vicent Camps
Xirivella, gener de 2014. 


diumenge, 12 octubre de 2014

NOU POEMARI


El  proper mes de novembre, concretament el diumenge 16 a les 18:30, dintre de les activiats programades als recitals POESIA DITA EN EL CHEZ, presentaré, L'espiral del crit, un nou llibre de poesia (aquesta vegada social), acompanyada com sempre del poeta i amic Vicent Nàcher i del rapsode Vicent Camps. A més, aquesta vegada, es deixaran sentir les veus d'altres amics rapsodes que també hi seran amb mi, entre ells, Sterxu, Javier Gm, Faine, Joan Femenia, Nàcher i Juan M Marza.

La imatge de la portada és del poeta visual Edu Barbero.

Qualsevol comentari o suggerència podeu adreçar-la al meu correu personal: losomni@gmail.com

Ja ens queda poc!!!



diumenge, 31 agost de 2014

BLOG EN PROCÉS DE REESTRUCCTURACIÓ. PERDONEU LES MOLÈSTIES!!!

dissabte, 26 juliol de 2014

VICENT CAMPS I SERGIO SANTES DES DEL MONESTIR

divendres, 25 juliol de 2014

UNA NIT MÀGICA


Publicació de Joana Navarro Franco.
Fotos: Iris Almenara

dissabte, 19 juliol de 2014

UN POEMA DE VICENT CAMPS

dijous, 17 juliol de 2014

Un poema de Marisol González

dissabte, 21 juny de 2014

GRÀCIES TONI!!!

dilluns, 2 juny de 2014

La cuca de llum: Vicent Nàcher



Joan Femenia i Vicent Nàcher

Un moment de descans mentre escoltem música

Joan Femenia recitant

Emocions a frec de pell

Nàcher recitant

Més poemes


Elvira acaronant els versos de Nàcher

La sorpresa final del mestre Joaquin Boscà.