dilluns, 6 abril de 2015

Diumenge de Pasqua








A hora i mitja des d’Algemesí, la nostra destinació; Montanejos. Tres hores de senderisme vora el Millars, per entre els estrets que forma el riu i el barranc de la Maimona, minoraren la nostra conversa, que apaivagant-se passa rere passa restà emmudida per donar-li protagonisme als sons de la natura i poder així gaudir de tot un meravellós concert que sols la música de l'aigua, del vent i dels rajos de sol podia dirigir per aconseguir un gaudi immens a través dels nostres sentits.
Enfront de l’església i al costat de La Torre, ens esperava un deliciós àpat ben amanit de rialles i confidències mentre deixàvem descansar uns cossos que ben aviat es recuperaren del cansament entre tanta vianda.
Una sorpresa final ens apropà les veus d’uns coneguts de Riola i Corbera, que també s’havien deixat seduir per l’encant del turisme de Montanejos, i un tranquil passeig pel centre del poble per acabar visitant el forn i proveir-nos de les típiques mones de nous i panses acomiadaren la nostra agradable visita, deixant-nos, això sí, amb moltes ganes de tornar-hi i visitar tots els llocs d’interés que ens deixàrem pel camí.

dimarts, 31 març de 2015

Confusions


Mai no vam saber entendre
que era la nit qui ens il·luminava,
que tots dos pertanyíem al somni
d’una nit d’estiu, hi érem somni,
i ens féiem somni; érem un somni
nascut al ventre de la flama,
sobre el cadàver de l’espiga.

Ara ho sabem, veiem aquella llum.
I és verda com la del lluert que la confon.

Mara

diumenge, 29 març de 2015

Shhh!!!

Camine enllà de l'horitzó
per restar-hi quieta
com els arbres que ràpids
i decidits corren i no es mouen
quan els contemple al seient
d'eixe tren que mai no va enlloc.

Camine sigilosament amb passes
que mai no deixen empremtes;
i és amb aquest caminar inapreciable
que albire la llibertat,
perquè és sols quan em sé "prescindible"
que la trobe, la palpe, la frisse.

dissabte, 21 març de 2015

A Tu, Poesia

M'agafaré la nit pel dia
i les lentes hores d'insomni per albades.

Calladament, i sense esperar-ne resposta,
em repenjaré nostàlgica als teus ulls,

i dintre el quiet remans del teu espill 
em recordaràs els dies que mai no tornen.

dijous, 19 març de 2015

I ÉS JUST ARA

Hui m'he quedat sola
i de les cendres de l'ahir
n'he fet memòria d'ombres
sense oblidar-me'n 
de la paraula,
del consol de les lletres
que com papallones 
entre les rengles del paper
es dilueixen i resplendeixen
pels gratacels del vers.

I és just ara 
que hi pense en aquesta solitud,
que es clivellen les nuvolades
i se m'obrin trossets de cel
mentre vaig descobrint-me
desafiant l'enrenou de veus alienes
que giravolten imperceptibles,
sense esma...

perquè és just ara
i amb la solitud del jo
que s'exhibeix impúdica
aquesta eterna primavera.

J N

diumenge, 15 març de 2015

ANIMALÀNDIA (Joana Navarro)

Fent proves per a l'animació del llibre a l'escola!!!




dimecres, 21 gener de 2015

I ARA


I ara és quan plou,
i és la pluja hereva
de mots i retrets.
És ara l'hora de teixir
amb les llàgrimes del temps
la pols de l'ahir,
perquè és ara quan plou
a la llum descalça
dels teus ulls
i s'ofeguen les hores
ancorades a la nit
com lloses que cauen
empeses pel vent
sense aturar
el deliri de l'ara.
Ara és,
ara és quan plou.
J N

dilluns, 19 gener de 2015

ESPIRAL DEL SILENCI

ESPIRAL DEL SILENCI



A Joana Navarro



Passatger de les ombres,
Vine. Il·lumina'm.

Pere Bessó (Trencall de l'Eros, 2014) 


ESPIRAL DEL SILENCIO



A Joana Navarro



Pasante de las sombras,
Ven. Ilumíname.


diumenge, 11 gener de 2015

T'HAS FOS

T'has fos enmig del silenci
i m'hi he quedat atordida
i delerosa de saber-te.
En una safata,
el ball dels coberts,
les busques oblidades del rellotge,
l'arròs al forn
i la complicitat del café.
T'has fos callada,
emmudida en un diàleg sord
paral·lel al sigil.
T'has fos enmig d'un silenci mut
com qui es clou
dintre d'un parèntesi blanc.
I malgrat aquest silenci...
la safata parla,
encara em parla.

dimarts, 6 gener de 2015

96 HORES

Sens dubte el millor regal, que m'he fet aquestes vacances de Nadal, ha estat la lectura de "96 hores" d'Àngels Moreno. 

Un crim perfecte planificat amb tota mena de detalls, i sense deixar cap indici delator en l'aire, es converteix en l'eix central al voltant del qual gira la trama d'aquesta novel·la d'intriga psicològica, que ha estat guanyadora del XX Premi de Narrativa Ciutat de València.

Felicitat LLorca veu acomplit el seu desig de convertir-se en narradora amb la planificació d'aquest crim que regala al seu amic Ernest Lacreu perquè li servisca d'argument per a la seua propera novel·la després d'assabentar-se'n de la seua manifesta crisi creativa. Tot un seguit de coincidències entre ficció i realitat pertorben la calma de Feli, que no s'explica la coincidència entre la lectura de la novel·la que el seu amic li envia per gmail i els esdeveniments que s'estan desencadenant al seu entorn.

Uns fets intrigants que ens demostren que el control de les nostres pròpies accions sovint escapa de les nostres mans. De vegades no som més que simples titelles que actuem sota forces incontrolables totalment desconegudes. Una història que des de la primera pàgina desperta l'interés del lector, que sense adonar-se'n es converteix en un detectiu més rere les pistes que l'autora deixa al descobert i que el porta, més que no a averiguar qui és el possible assassí, a intentar entendre el motius que sols es desvetllen al desenllaç, sense deixar de sorprendre'l.
***

Deixe ací un comentaris per a mi molt importats, entre els qual es troba el de l'autora del llibre, que no voldria que restaren perduts entre les pàgines de facebook.


  • Saforíssims Societat Literària Acabe de llegir-ho, Maria Josep. He estat connectada tot el dia a FB però no m'he pogut abocar a les seues pàgines. Li done les gràcies a Joana Navarro per la interpretació que ha fet de la meua història. Sembla que li l'he contada a cau d'orella. M'ha agradat molt. I els seus afalacs m'han omplit de plaer. Gràcies, Joana. I també a tu, Maria Josep per promocionar-ho.

Maria Josep Escrivà Gràcies a la senyora autora per haver-lo escrit! Jo no l'he llegit encara, però Joana Navarro me n'ha obert l'apetit.


Joana Navarro Franco No m'imaginava que l'autora llegira aquestes ratlles! Me n'alegre que haja estat possible. Un plaer haver llegit el llibre i mil gràcies Àngels per l'amabilitat de les teues paraules envers la meua interpretació i a tu M Josep per compartir-la!
  

diumenge, 28 desembre de 2014

LA CUCA DE LLUM

Recital poètic a Ràdio Mistelera en contra de la violència de gènere.

dijous, 25 desembre de 2014

En Nadal

No hi ha ombra sense llum,
ni absència sense l'eternitat present
que t'aclama en cada estel,
ni oblit quan és de tu
de qui em parla el vent.

JN

dimecres, 24 desembre de 2014

TORNA NADAL

L'arbre desvetlla sons i el vent escriu
ratlles de llum damunt la pell de l'aigua.
Tot és misteri i claredat extrema.
Torna Nadal i torna la pregunta.
¿Proclamarem la pau amb les paraules
mentre amb el gest afavorim la guerra?
Miquel Martí i Pol

diumenge, 21 desembre de 2014

POEMA / FELICITACIÓ



A TOTS ELS AMICS DE LA POESIA ELS MEUS MILLORS DESITJOS EN AQUESTES DATES. 


NO TE N'OBLIDES; EL MILLOR REGAL TE'L FAS LLEGINT!!!

No estàs sol; aquest Nadal
et parlen les Plèiades a les rengles del vers.
En la nit s'ha alentit tot un temps d'hiverns compartits.


Sota el firmament, un fris de poesia.
J N

diumenge, 14 desembre de 2014

A TU, POETA

No és difícil aturar el temps
i despullar les busques
de l'idealisme que ens amarava,
ni oblidar les hores blaves
que consiroses s'obrien al mar.

No, no és difícil.

No és difícil matar el secret del vers,
ni disfressar-lo d'una eloqüència
aliena i profana que et redimeix
la culpa mentre brama
en mig dels acords i del silenci.

On és la innocent transparència
escrita al paper?
On l'eternitat del nostre port
cap a les Itaques perdudes?

On, poeta? On és?

J N

dissabte, 6 desembre de 2014

RETORN

Regresses a l'exili que el temps oblida i retorna
amb la fatiga que els anys arrosseguen, 
mentre un esclat d'albades repetides
 t'insinua la llum d'un estel antic,
la carícia anònima i quotidiana,
la nuesa sempre blava d'un vol sempre blau.
I és aleshores quan anheles la vida arran de mar,
l'abraçada muda del capvespre,
els llavis humits de rosada,
els llavis humits,
el llavis.


J N

dimecres, 19 novembre de 2014

VOS ESPEREM, ESPEREM LES VOSTRES PARAULES!!!

Tota paraula és llum i tota llum, creixença.

Miquel Martí i Pol (Roda de Ter 1929-Vic 2003)



divendres, 14 novembre de 2014

ÉS EN SECRET

És en secret que el secret es fon.
Mai no fou ParÍs repós d'ombres davant la nit
ni el camí horitzó possible.
Fou la llum instant etern,
principi i fi.

dimarts, 4 novembre de 2014

Ella (Microrelat)

"Mai no he sentit la necessitat de furtar, però de sobte, hui, he pensat amb la possibilitat de convertir-me en lladre. En lladre, sí. No en qualsevol mena de lladre. Ni de llibres, ni d'amor; simplement en lladre de mans! Sí, de mans." I sense donar cap explicació, se'n va eixir de la sala mentre tothom es posava les mans a les butxaques. 

dimarts, 21 octubre de 2014

L'ESPIRAL DEL CRIT


Inicie aquest pròleg dient que Joana Navarro està convertint-se, a poc a poc —és una apreciació personal, és clar—, en la Marina Rossell de la poesia valenciana. Amb una sensibilitat a flor de pell, com la cantautora catalana, està bastint una obra consistent, delicada, sensual i tendra; a la qual suma ara, amb el llibre L’espiral del crit, llibertat, rebel·lia i compromís.
Amb aquestes eines, les possibilitats de Joana són immenses. Darrere d’una aparença fràgil es tanca un món ric, en el sentit més ampli del terme, món que abasta des de poesia per a infants, fins a la poesia més compromesa, com constatarem en les pàgines d’aquest poemari, i a més ho fa amb diverses tècniques creatives; no oblidem,  que el seu anterior llibre fou un recull de haikus.
Joana és poeta i professional de l’ensenyança, i considere que tenir una mestra-poeta, o una poeta-mestra, tant s’hi val, dins de les nostres aules, educant als nostres fills i filles, és un regal. Tot i que té obra publicada per a infants, allò més important és la possibilitat de formar a l’alumnat, amb l’eina poètica com una més de les opcions emprades en l’educació, i donar-li un alt valor. Si a més, considerem el lèxic poètic ric i acurat de la nostra autora, estem arredonint el cercle formatiu i sensitiu dins de l’escola.
Pertany Joana a un grup de poetes que ha aparegut amb molta força dins del panorama actual de la poesia en valencià, molts d’ells, dones, que escriuen amb ràbia de la situació actual des de la solidaritat i el compromís, però que no estan instal·lades en la ràbia heretada; poetes que els agrada dir la poesia en veu alta, i han fet, de les presentacions dels seus llibres, una festa de la paraula recitada i cantada, propagada ràpidament per la xarxa, on habitualment contrasten i donen difusió als seus treballs. Poetes, en definitiva, que em fan veure, poèticament parlant, l’inici del segle XXI amb il·lusió i esperança.
Joana es mou perfectament en espais menuts, però prompte comprovarem que no li cal un haiku per a tancar un bon poema, ens ho demostra en l’inici d’aquest llibre, on en huit versos és capaç de tancar un sentiment de país. Profunditat de pensament, economia de paraules, tota l’obra de Joana és un homenatge a la paraula, i també aquest poemari; un trencaclosques de paraules on tot encaixa sempre, per difícil que parega. Un viatge que ens porta des de la senzillesa de la imatge, «amb la tija als llavis», fins a les grans veritats filosòfiques: «no hi ha crit més gran que aquell que es calla».
Les veus del poema front a la paüra són valentes i elegants, combatives sense armes de foc, metàfores encertades fetes cant i consigna davant del dolor. En aquest món asimètric, ens diu Joana que ella és denúncia front a una realitat que assassina esperances, i jo afegiré que ho és amb paraula amable i contundent alhora, paraula feta vers que pot fer-se cançó amb facilitat, doncs està dotada d’una alta musicalitat.
A diferència dels altres poemaris de Joana, en aquest llegim a la poeta més realista, tot i que els versos en la seua veu pareixen menys descarnats per la bellesa del lèxic emprat (recordem el pròleg de Jordi Dorca al llibre L’eixam del vers),  però ho són i molt, no cal més que donar-li una ullada a alguns dels temes: La prostitució, l’alcoholisme, el maltractament psicològic; una ullada amb el color blau que ho empelta  tot de llibertat, Joana ens ho diu i ens diu també, que vol ésser els ulls del poema.
Uns ulls que miren la poesia feta defensa de l’educació, de la bona educació, amb ungles i dents; quan parafrasejant a Celaya, parla la docent en lluita i esperança; o quan en fa ressò dels derrotats i dels aconformats amb el pas del temps, que pesa com una cadena, o li cluca l’ull al moviment 15M recordant a José Luis Sampedro.
Joana ens diu, en aquest poemari, que sempre li toca anar perduda i a deslloc, però sabent que el cap el té al lloc més necessari i amb els més dèbils. També ens diu que la paraula és la lluita contra l’oblit, la indiferència i la resignació, i cal que l’emprem amb dignitat. És també el meu sentiment poètic, i és per això que fer aquest pròleg, per a mi és parlar de quelcom que m’estime, i que en la mesura de les meues possibilitats recitaré en veu alta on calga, per contribuir amb Joana i l’editorial Babilonia a parlar d’aquestes injustícies que ens impedeixen trobar una vida bona per a tots, també mitjançant la poesia, una vida com una “ronsa maror”, eixa lliure i blava imatge poètica d’aquest poemari, amb la qual vull tancar el pròleg i invitar-vos a obrir les pàgines següents.

Vicent Camps
Xirivella, gener de 2014.