Surt de la foscor

Surt de la foscor

una balada de llum,

un bri d'esperança.

S'escolta el silenci

S'escolta el silenci.
Refilets de rossinyol
entonen bressols.

Fins i tot el vent

Fins i tot el vent

d'aquest isolat desert,

acarona un so.

Teatre

Treatre escolar.

L'espectador emmudit

gaudeix espectant.

Sota un blau intens

Sota un blau intens

ni la més lleugera brisa

s'adorm en el temps.

Quan la tarda esdevé boirosa...

Imatge manllevada del blog de Puigcarbó


Quan la tarda esdevé boirosa
i el núvols em porten tempesta,
escolte un clar de lluna.

Calma.

Recordant Neruda, concretament el poema 15: Me gusta cuando callas, porque estás como ausente...

Quan calles,

quan parles,

quan en somnis
t'escolte i cantes
en silenci,
quan distant i llunyà
voles i t'escapes,
quan a la nit estrellada
trenques el silenci ...
per un moment
un somriure,
una paraula,
una mirada
em retornen la calma.