TIME TO SAY GOODBYE

Vessat a pler

Invocación al abismo (Mónica älvarez)

Vessat a pler

el setí de l'ortiga,

s'esmuny l'abís.

Al teu redòs

Al teu redòs

s'humiteja la rosa

i dringa el pols.

Pres per l'amor

Pres per l'amor,

l'espurneig del desig

mossega el seny.

Partida d'escacs

Foto d'Adrià Chàfes

La vida presentada com una partida d'escacs des de dues focalitzacions diferents, el dia (el blanc) i la nit (el negre). Tot un repte mantenir-se ben despert, aconseguir centrar l'atenció i moure la peça correcta, siga a trenc d'alba o al llit de la nit. I com protagonistes de la partida, els llibres, com no!!! No és aquest un joc determinat per la sort; estratègia, tècnica i tàctica són les claus que enfronten els contrincants en aquest tauler que es tambaleja a la mínima errada entre iguals. Jugar la partida dia i nit amb la saviesa continguda a les lletres dels llibres, probablement siga la millor garantia d'èxit entre els jugadors que sàpiguen canalitzar els envits del contrincant i poder arribar a la situació de "tablas" ( No sé si en català seria correcte dir "taules") seria el més desitjable en el millor dels casos.

FUGA

Jordi Garcelán, jugant amb l’espectador amb l’anomenat efecte d’immersió, recrea en "Fuga" un tema de vital actualitat i que ens resulta molt familiar dintre del món de la política; la corrupció. Tot i això,  no és el tema el que captiva l’espectador, és la manera de presentar-lo, d’enfocar-lo, el que manté viva la nostra atenció. A més amb la magistral interpretació d’Amparo Larrañaga, José Luís Gil, Kira Miró, Francesc Albiol i Mauro Muñiz de Urquija, el gaudi queda garantit.

Des d’un primer moment, l’espectador sols pot accedir a la història seguint la voluntat de l'autor, que manipula l'acció dramàtica fins a aconseguir que ens sentim identificats amb el protagonista sense ser-ne conscients, ja que veiem a través dels seus ulls, encara que no ho sabem fins a molt avançada l'obra.

Som enganyats pel narrador i no sols una vegada, no, tres, fent-nos participar, en certa mesura, de l'alienació del protagonista; el públic veu el que veu el ministre, i només descobreix la realitat a mesura que aquest la va descobrint. L'espectador se n’adona que la seua percepció del que esta passant a l'escenari és tan falsa com la del protagonista, va de sorpresa en sorpresa, rient en tot moment per l’engany que acaba de patir, així com per les diferents situación còmiques recreades amb un enginy sublim.

Veure al señor Cuesta en un rol diferent al de president de “Esta nuestra comunidad” ha estat tota una gran descoberta. El seu paper com a víctima protagonista és insuperable i el d’Amparo Larrañaga, no es que da enrere. Una obra divertida, que sense oblidar el rerefons de malestar social, deixa el public amb el somriure als llavis. 

Dia de la dona

Un bon dia per fer memòria de Sor Isabel de Villena i amb relació a la seua obra, del meu sempre benvolgut Joan Fuster. Va ser l'assagista qui des d'una perspectiva molt innovadora i agosarada relacionà la seua obra, sobretot Vita Christi amb L'espill de Jaume Roig i arribà a qualificar l'abadessa de la Trinitat de feminista al temps que afirmava que la Vita Christi era la visió que les dones de l'època tenien de Jesucrist.

Parlem de fa milers i milers d'anys i encara ara ens cal seguir la lluita!!! Benvingut el dia que deixem de dedicar-li un dia a la dona, algunes coses hauran canviat, això segur!!! Esperem, doncs un futur millor per a la dona, el present NO ENS AGRADA!!!

MIDNIGHT IN PARIS

Encara que una mica retardada en el temps i, açò sí, acompanyada de la banda de cornetes i tambors que des del dimecres es va instal·lar en el meu cap i, no deixa d'abandonar-me ni un segon, ahir vaig tenir el plaer de veure en casa Midnight in Paris de Woody Allen. 

Com si de la Ventafocs es tractara, a partir de mitja nit, de les dotze campanades, Gil (protagonitzat per Owen Wilson), un jove  guionista de cinema americà, amb aspiracions literàries, es trasllada pujat en un cotxe d'època al París dels anys vint i per a la seua total sorpresa, allí conviu amb artistes artistes de la talla d'Ernest Hemingway, Pablo Picasso, Scott Fitzgerald, Salvador Dalí o Luis Buñuel.

Pel dia pateix l'incansable menyspreu de la seua núvia, paper protagonitzat per Rachel McAdams, els seus sogres, i Paul, un pedant amic, antic company d'Universitat. I per la nit s'evadeix de tots els problemes reals en aquella altra dimensió que ha descobert, com si d'un encís es tractara, muntat en un cotxe d'època, que suposa un pont cap al seu propi paradís: el París dels anys vint, on alternarà amb l'elit de la bohèmia artística. Uns personatges que fascinen Gil i que a l'espectador -sempre que estiga mínimament versat en la literatura, la pintura, el cinema i les arts en general de l'últim segle- divertiran de manera sorprenent. Un nou amor amb Adriana, la diva de tots els artístes de l'época el té abstret, però també amb ella sorgiran problemes, demostrant-nos així l'infalible de Woody, la difícil tasca que suposa l'exercici de la vida, amb el ferm propòsit de desmentir que qualsevol temps passat va ser millor.

No obstant açò, ens deixa un camí obert a l'esperança en el desenllaç en presentar-nos a un nou Gil que s'ha alliberat de les pressions de la seua núvia i la seua família i ha començat a viure segons els seus criteris i,  en suggerir-nos un possible romanç entre Gil i una de les dependentes que ha conegut en el mercat d'antiguetats on és client assidu.

Tàndem Bonals / Navarro 2

Dintre el seu món
s'ofega la memòria
en l'ombra balba.
S'escarpen els camins,
supuren les ferides.

NAVARRO, Joana dins Esqueixos


La memòria s'ofegaria en el seu món, l'ombra balba, imperfecta, que projecta la poesia, la del poema o la seva interpretació. Els camins d'aquesta memòria amb el temps s'erosionen i es fan intransitables, mentre supuren les ferides que no es curen, tampoc en el poema.

BONALS, Helena

Passes?

El darrer cop d'ull. Foto de Misha Barberà (Casa de la cultura de Corbera, Febrer, 2012)

Una última llamada, la voz de puertas adentro, la certeza de que en el mudo y silencioso atardecer, alguien se abre paso escaleras arriba ajeno al verdadero espíritu poético y musical que en breves instantes inundará la sala, resonando desde el mismo silencio del verso y, proyectado sutilmente en la misteriosa silueta que levita en la penumbra del lugar.

Gràcies tothom pel suport, A Neus, per la lectura, a Misha per les fotos, a M A per la seua dedicació a l'obra i a Kairo per l'acompanyament amb els acords de guitarra i per les seues versions musicades. Un dia inoblidable!!!

REFORMA LABORAL

EROTISME I POESIA

Erotisme i poesia: el primer és una metàfora de la sexualitat, la segona una erotizació del llenguatge.
Octavio Paz

Una cita que no ens deixa indiferents, si agafem el terme érōs del grec  per referir-nos  a l'amor apassionat i al desig sensual, sembla clar que la metàfora de la sexualitat seria una projecció de tot allò relacionat amb el joc amorós, un embolcall que en certa mesura ens serveix per ornar l'acte sexual físic, aportant el misteri que li cal per a destapar-lo  a xicotetes dosis i deixar entreveure sols determinades accions relacionades amb el sexe, però presentades de manera molt suggerent per a estimular la líbido i  anar molt  més enllà del sexe pel sexe, del sexe pur i dur. 

Pel que fa a la poesia, la seua erotització, seria tot allò que la magnifica i que fa trangredir el límits del llenguatge, permetent-nos acoblar la realitat de la vida a les nostres necessitats i recrear-nos en el plaer dels sentiments enllà de les fronteres que la ilògica raó ens imposa. Viure la poesia amb l'erotisme del llenguatge ens aboca al món sensorial i ens permet viure les emocions amb més intensitat.

Per acabar sols dir que tant a l'amor com a la poesia l'erotisme seria l'exponent màxim elevat a la enèsima potència (No sé on vaig llegir açò, o potser sí, he, he)

Pe buzele tale

Una vegada més, el meu més sincer agraïment a Ana Muela Sopeña i al poeta Andrei Langa per la traducció

Pe buzele tale

Pe buzele tale
cuvântul sigilat;
pe ale mele,
frivolitatea,
versul codificat,
visul continuu,
iute de picior;
iar în mâinile noastre,
lanțurile timpului,
moștenire a anilor,
sculptată cu multă migală
între piatră și daltă.


Poem de Joana Navarro, traducere în română de Andrei Langa


*****

ALS TEUS LLAVIS

Als teus llavis,
la paraula lacrada;
als meus
la lleugeresa,
el vers encriptat,
el somni indeleble
de peus alat;
i a les nostres mans,
les cadenes del temps,
l'herència dels anys
escolpida a consciència
entre pedra i cisell.


Joana Navarro


*****

EN TUS LABIOS

En tus labios
la palabra lacrada;
en los míos,
la ligereza,
el verso encriptado,
el sueño indeleble
de pies alado;
y en nuestras manos,
las cadenas del tiempo,
la herencia de los años,
esculpida a conciencia
entre piedra y cincel.


Joana Navarro

TANDEM BONALS/NAVARRO

Com arrel d'arbre,
creix el vers cap endins
i allí es recull.
Calla davant l'angoixa
i crida des de dins.

NAVARRO, Joana dins Esqueixos

Les arrels de l'arbre són invisibles, soterrades, però d'elles i de l'aigua que recolleixen en depèn la bellesa exterior de les branques. De la mateixa manera, el vers no és més que la punta de l'iceberg de tota una vivència que s'amaga alhora que es mostra en els versos tan breus. "creix el vers cap endins", cap al món interior de la poetessa, "calla davant l'angoixa/ i crida des de dins": fa un cant a crits alhora que calla, la paradoxa del poema. D'un poema rodó.

BONALS Helena

SENTIR

Des d'ací la meua més sincera gratitud a Tania Alegria per la traducció del poema i a  Ana Muela Sopeña per la seua generositat i la seua tasca poètica sempre tan polida i admirable, que traspua un cor ple de sensibilitat i d'amor a la poesia.

Si voleu llegir més poemes en portugués, ací vos deixe l'enllaç 


del seu blog:

http://www.umoasisdepalavras.com/

SENTIR

Sentir
o tacto dos dedos sobre o papel,
escutar
a canção que embala
berços de insónia onde aninham sonhos
que se abraçam ao amor,
converter
o inferno numa explosão de gozo e prazer,
despertar
ao amanhecer com o fogo na pele,
ficar presa
pelo dardo que faz florescer a geada,
sonhar
desperta, com os olhos nas mãos,
e acariciar
a vida, como se fosse uma prenda.


Joana Navarro- Espanha

Tradução ao português: Tania Alegria

*****
SENTIR

Sentir
el tacte dels dits al paper,
escoltar
la cançó que bressola
el jaç de l'insomni on nien somnis
que abracen l'estima,
convertir
l’infern en una explosió de goig i plaer,
despertar
a l’alba amb el foc en la pell,
quedar presa
pel dard que fa florir el gebre,
somniar
desperta, amb els ulls a les mans,
i acaronar
la vida, com si fos un regal.

Joana Navarro: Espanya



*****
SENTIR

Sentir
el tacto de los dedos sobre el papel,
escuchar
la canción que mece
cunas de insomnio donde anidan sueños
que se abrazan al amor,
convertir
el infierno en una explosión de gozo y placer,
despertar
al amanecer con el fuego en la piel,
quedar prendida
por el dardo que hace florecer la escarcha,
soñar
despierta, con los ojos en las manos,
y acariciar
la vida, como si fuera un regalo.


Joana Navarro- España

Nicolas de Maya

Una escapada a Múrcia organitzada per la gala ESTElares 2012 de Mapfre, m'ha permés coneìxer l'obra del fins ara per a mi desconegut Nicolás de Maya, artista plàstic multidisciplinari que mai no s'ha deslligat de la creació pictòrica, camp on va començar a fer els seus pinets dintre del món de l'art.

El conceptualisme és un dels trets característics que defineixen la seua obra.  El concepte apareix de la forma més evident, i  se'ns mostra mitjançant la forma; tanmateix, altres vegades trobarem l'obra relacionada amb el fons, representant  la pròpia idea. 

Cadascuna de les seues peces d'art manifesta un creatiu procés de reflexió, sempre en constant recerca de l'essència d'una idea i  de la manera transmetre-la.

Un obra sempre en constant evolució i explolarició sotmesa a un discurs madur i complex, en el qual llisquen la profunditat del pensament i les suggestives reflexions sobre l'ésser i les nostres vides.

BON CAPDE

Negra flor

Infinit l'infortuni de voler estimar la negra flor (J N)

Esgarrifós

el buit en la mirada

al negre espill.

L'espina d'una llàgrima

al bell cor de la flor.

Melangia

La melangia es la felicitat d'estar trist. ( Victor Hugo)

Xiscla un ressò,

un ombra de tristor

al bell llaüt.

PASSEJADA POÈTICA CARPEDIANA D'AHIR

Nacho De la Torre, un guia de primera

Camí cap amunt

Vistes a cel obert

Esperant la colla

Evitant mirar cap avall pel vertÍgen

Pedra al vent, cant a la natura en espiral ( Gallego)

Roda poètica

Esqueixos a LA VEU D'ALGEMESÍ

DE LLIBRES

Entre cel i terra
Esqueixos

Vicent Nàcher

Qui havia dit que la poesia era un gènere literari difícil i complicat destinat només per als adults? Qui havia suggerit que només els menuts podien llegir literatura infantil? Qui havia pensat que les grans obres de les lletres només eren les que s’escrivien per als majors? Jo crec que hi ha textos bons i textos dolents, res més. I d’això és del que vull parlar en aquestes ratlles, sorgides de la profunda emoció provocada per la lectura de dos llibres recents que m’han agradat molt.

       El primer és “Entre cel i terra” de Fina Girbés, un poemari ple de versos enjogassats que ens diverteixen però que també ens ajuden a viure. Una lectura recomanable per a les xiquetes i xiquets, i de la mateixa manera per a les majoretes i majorets. Aquesta obra, amb un to optimista i una vitalitat extremada, ens descobreix pas a pas i molt dolçament, les meravelles que ens ofereix la vida i els grans tresors ocults de la més clara quotidianitat. La nostra poetessa converteix qualsevol cosa que toca en poesia, tot allò que veu l’entusiasma i emociona. D’aquesta manera, el llibre ens vol advertir clarament del fet que podem ser feliços, vivint en aquest lloc tan privilegiat com és entre cel i terra. Deambulen així al llarg del llibre la cançó, el ninot indultat, el paraigua, el sol, l’arena, els abraços i els besos, els espaguetis, el perdó, Carnestoltes, la fira, el gall Constantí, els catxirulos, les vespes i el menovell. També m’agradaria dir-vos que aquests textos compten amb el suport màgic dels dibuixos de Raquel Catalina, i que els publica “Andana editorial”, un projecte literari jove de la nostra ciutat d’Algemesí. Aquestes bellíssimes poesies formen part de la seua col·lecció “Vagó de versos”. Cal recordar que la nostra autora compta ja amb una sòlida trajectòria literària en els llibres de poemes, amb títols com “Poemes de diumenges i dies faeners”, “Poemes de butxaca”, “Poemes a la carta” i “Els primers poemes”.

       El segon és “Esqueixos” de Joana Navarro, un bellíssim poemari escrit en tannkas, composició poètica japonesa que vol dir “poema curt”, i que fou conreada per Carles Riba. Es tracta d’un treball acuradíssim de textos escrits en valencià amb la traducció al castellà, tot fent quadrar en ambdues llengües l’estructura mètrica tan rígida del delicat gènere. Una veritable peça d’orfebreria literària en forma d’espill, que requereix unes mans d’or per tal de fer possible el miracle. Són versos reflexius d’una senzillesa abismal, que amb màgia suggereixen un estat d’ànim a través d’imatges d’una naturalesa poderosa unida a l’ésser humà. Aquestes brevíssimes peces, amb una  poètica de l’absència, deixen entreveure el mestratge de Carles Riba, i també el depurat ofici de la nostra autora. Amb  aquest segon llibre, la poetessa de “Besllum” ens ofereix un selecte conjunt de poemes amarats de tècnica i sentiment. Una aposta de gran volada, que recorre cada paraula justa i necessària en el lloc adequat.

         Finalment, m’agradaria transmetre-vos la meua il·lusió en la poesia, un gènere que a mi m’ajuda a viure, i que compta amb interessants autores i autors en la nostra llengua. Així, les dues poetesses de les quals hem parlat, amb destressa llauren un camí esperançador per a les nostres lletres i el nostre poble.

HE WISHES ROR THE CLOTH OF HEAVEN (YEATS)

Had I the heavens' embroidered cloths, 
enwrought with golden and silver light, 
the blue and the dim and the dark cloths 
of night and light and the half-light, 
I would spread the cloths under your feet: 
but I, being poor, have only my dreams; 
I have spread my dreams under your feet; 
tread softly because you tread on my dreams.

Si tinguera jo les teles brodades del cel, 

realçades amb llum daurada i platejata, 

les teles blaves i les tènues i les fosques 

de la nit i la llum i la mitja llum, 

les estendria sota els teus peus: 

però, sent pobra, sols tinc els meus somnis; 

els  he estés sota els teus peus; 
trepitja suaument, o els trepitjaràs sense més.

In memoriam

Love and summer (William Trevor)

Unes mans fines i delicades disparant una càmera amb la intenció d'immortalitzar un festeig fúnebre en Rathmoye, un petit llogaret on mai ocorre res, capten l'atenció d'Ellie. Amb el temps no tardarà en adonar-se'n que es tracta de Florián, un jove i elegant nouvingut que desperta en ella passions desconegudes, que fins al moment dormitaven al seu interior i, havien sigut substituïdes per la tranquil·la i assossegada vida conjugal que les monges de l'orfenat on vivia abans li havien proporcionat en trobar-li un treball com a criada d'una granja, treball que després la portaria al matrimoni.

I amb la mateixa precisió amb que Florián intenta captar escenes amb la seua càmera, avança la tècnica narrativa de Trevor que retrata a la perfecció l'ànima de Ratmoye, a partir del conjunt de personatges que el formen, fent ressò de la seua cartografia personal, les seues frustracions, dubtes i l'esquinçador laberint que el destí ha ordit per a ells; mostrant-nos, així a través de les tràgiques circumstàncies que han marcat  la vida de cadascun, la cosmovisió social i moral de l'entorn en el qual estan immersos.

Més que una història d'amor, l'idil·li protagonitzat per Ellie i Florián, se'ns mostra com un ressò de desesperació, amargor i sofriment en el qual els silencis i la resignació, més que no pas l'entusiasme, se sumen a les desgràcies dels altres habitants del poble. 

És admirable a més el paral·lelisme existent entre aquesta història, predestinada al fracàs des del començament, i la situació de decadència amb que es troba la casa on tenen lloc les seues trobades amoroses, casa que Florián es veu obligat a vendre  i abandonar, acomiadant-se així no sols de la seua incerta aventura amorosa, confosa sempre per l'ombra de la presència de la seua cosina, sinó també de les seues arrels i del seu passat.

Sóc mestra

Sí, aquesta sóc jo, sóc mestra i, com la resta de companys i companyes, embadalisc emocionada en veure fins on arriben els nostres alumnes.

Wislawa Szymborska

Estimats Companys,

Com diu Ana Muela Sopeña,Wislawa Szymborska, una GRAN  de la Literatura Universal, ens deixà el passat 1 de febrer als 88 anys en Cracovia.

Ací podeu llegir els seus poemes en polac i les traduccions a l'anglés, italià i castellà:
 

http://www.arlindo-correia.com/wislawa_szymborska.html
     


Vos deixe també un intent de traducció, fet, això sí, des de la versió en castellà i reescrit de forma totalment lliure.


PRIMER AMOR


Diuen
que el primer amor és el més important,
fet que sembla molt romàntic
però no és el meu cas.

Hi havia quelcom i no hi havia res entre nosaltres,
quelcom que ocorria i es feia malbé.

Les meues mans no tremolen
quan revifen petites peces del record
ni amb el feix de cartes lligades pel cordill
...si almenys no fóra un llistó.

La nostra única trobada després d'anys
va ser una conversa de dues cadires
en la freda taula d'un cafè.

Altres amors
respiren encara avui profundament en mi.
Però a aquest li falta l'alé per a un sospir.

I no obstant açò, aquest aconsegueix, tal qual és,
el que els altres altres no han aconseguit:
aquest, que no recorde
ni al meus més preuats somnis,
em familiaritza amb la mort.

El salze

L'ull sòpit acluquem ans que fosquegi (Carner)

Sòpit el salze,

mut, bramula els seus  dubtes

vinclant son cor.

Los descendientes

Una infidelitat portada a casos extrems és el motiu central a partir del qual s'aglutina tota la trama argumental d'aquest film que fa palesa la mancança, des del meu particular punt de vista, de la versemblança necessària per a que l'espectador puga veure's reflectit en aquest carrusel d'emocions, que la situació plantejada intenta projectar en nosaltres. 

La facilitat amb la qual Clooney, en el seu paper d'abnegat cap de família, dedicat totalment a l'acompliment de l'advocacia, recupera les brides com pare d'una família totalment desmembrada _a partir de la unió produïda per la imminent pèrdua familiar de la seua dona_ està tractada d'una forma massa superficial, i tot allò que al plantejament, se'ns presentava com una àrdua partida d'escacs totalment desencaixada, es recompon amb una facilitat total i el jugador, que estava a la vora del desesper, la resol sortejant tot tipus de problemes i, fins i tot amb el suport de les peces que des del primer moment es mostraven com les més difícils de franquejar. 

Malgrat tot açò, el paper de Clooney, el de la filla major i l'ambientació fotogràfica, sobretot aquella que ens trasllada a les illes, submergeixen l'espectador en el relaxant blau oceànic on queda totalment abduït entre tanta bellesa.

Sortirà el sol???

Cronos

 

Si aprofitârem millor aquesta cursa tan fugissera, el temps no semblaria tan esmorteït (J.N.)

Bada somort,

efímer i fugaç

l'ullal del temps.

Sutja

La poesia ha de ser una mica seca perquè creme bé, i d'aquesta manera il·luminar-nos i escalfar-nos. (Octavio Paz)

Abrusa el sol

un allau de paraules.

Es plany el vers.

Take this waltz

A Leonard Cohen 2

I les paraules mai no dites foren l'únic remei en aquell tràngol que alterava el seu cos (José Agustín Goytisolo)

Abandonada

al so de Take this waltz,

crema la nit.
*
Free and abandoned
to the sound of Take this waltz,
burns with us the night.
*
Abandonada
al vaivén de Take this waltz,
arde la noche.

Abisme

Quan voregem un abisme i la nit és tenebrosa, el genet savi deixa anar les brides i es lliura a l'instint del cavall. (Armando Palacio Valdés)

Al blanc llençol,

m'abrace amb solitud.

Verí nocturn.

Caos

Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres. Joan Fuster

Quitrà ordit

entre el verd del paisatge.

Selva d'asfalt.

Tons

Hauràs paciència si't doble tes langors?, Llull. Amic e Amat.

Desperta un jorn

d'isolada llangor.

Jauen els tons.

Esperança

L'esperança és el somni de l'home despert, Aristòtil.

Orba la fosca,

en l'ombra de la nit,

recerca un clar.

Recordant un poema de F G

Luna de fuego
y llantos de cristal.
De cristales que hieren las mejillas, 
cristales de colores transparentes
sobre la almohada muerta.

El mundo es ámbar o rojo carmesí,
o muda su color a cada instante, 
verde manzana o negro sin sentido, 
negro sin luz…, sin luz, sin esperanza.
De colores brillantes o apagados, 
de luces claras o de sombras yertas, 
de fríos y calores,
fríos hirvientes y calores muertos.
Dudas hirientes, verdades olvidadas.
F.G.


Hi ha moments en la vida dfícils per expressar sentiments i estats anímics, tan complicats que fins i tot el vers ens amaga la seua millor cara. Res com els versos del meu company Fer per acompanyar-los. 
En el seu dia el vaig penjar al Teler amb una dedicatòria per a ell, hui que la inspiració s'esmuy, intente fer meus els seus versos amb un intent de traducció.


Lluna de foc
i plors de cristall.
De cristalls que fereixen les galtes,
cristalls de colors transparents
sobre el coixí mort.

El món és ambre o vermell intens,
o muda el seu color a cada instant,
verd oliva o negre sense sentit,
negre sense llum…, sense llum, sense esperança.
De colors brillants o apagats,
de llums clares o d'ombres ermes,
de fred i calor
fred fervorós i calor morta.
Dubtes feridors, veritats oblidades.

CARPE DIEM

Demà, dilluns 23 a les 19:30, com sempre, trobada poètica al Flash Flahs del carrer Roger de Lauria, 24.

Aquesta vegada gaudirem d'una jornada metapoètica intentant definir LA POESIA en un clima de desinhibició total que obrirà pas al vals  de la mirada i l'lelipsi en el temps, recreant  un cel annegat de blanques gavines a la recerca d'horitzons llunyans, on la paraula, el vers el poema i en definitiva la veu, la nostra veu, ens ajude a immortalitzar en el temps i l'espai tot un ventall de sentiments reals, desitjats o imaginats, que es reviuen a l'nstant en declamar el vers, impedint així que se'ls emporte un sospir.


Per aquells qui no han vingut mai i siguen addictes a la poètica, es tracta d'una jornada de portes obertes i tothom és ben rebut, així que ànims i endavant!!!

Per una millor Escola Pública

La nostra lluïta i les nostres reivindicacions són més complicades del que no pas sembla. No sols cal fer-li front a l'Administració i al Govern Valencià com passa quan es manifesta qualsevol altre sector de treballadors, no. Sempre en la nostra professió s'ha respirat un rerefons d'insults i  de crispació social sobredimensionat, que a hores d'ara s'acusa de manera molt més intensa. 

En llegir  aquest matí, pels diferents sectors d'opinió, les més variades postures al voltant de les nostres línies d'actuació i les distintes interpretacions que es fan de la més que precària situació on estem predestinats a arribar-hi, m'ha indignat comprovar una vegada més el sentiment d'odi envers el nostre cos en  descobrir declaracions com aquesta:

"¿DONDE ESTABAIS TODOS LOS FUNCIONARIOS CUANDO NOS HACIAN LAS REFORMAS LABORALES A LOS DEMAS? ¿CUANDO OS HA PREOCUPADO EL RESTO DE LOS TRABAJADORES?PENSAR QUE SI CUANDO ESTO EMPEZO Y EL RESTO INTENTABA LUCHAR PARA NO LLEGAR MAS LEJOS COMO ES LO QUE HA PASADO,SI VOSOTROS EN VEZ DE ESTAR DETRAS DE VUESTRAS PLAZAS SEGURAS DE POR VIDA,HUBIERAIS APOYADO AL RESTO QUIZAS OTRO GALLO NOS HUBIERA CANTADO A TODOS,SOIS EGOISTAS SOLO OS HABEIS MOBILIZADO CUANDO OS HAN TOCADO EL SUELDO DE VUESTROS TRABAJOS SEGUROS.OTRA COSA QUE NO ME PARECE BIEN ES QUE INTENTEIS PONER DE VUESTRO LADO A LOS ALUMNOS COMPARTIENDO VUESTRAS FUSTRACIONES LABORALES EN CLASE.VUESTRO TRABAJO ES IMPARTIR CLASES Y NO ESPONER A VUESTROS ALUMNOS SI OS REBAJAN O NO EL SUELDO.

EN EL FONDO LO QUE OS MOLESTA ES ENDEFINITIVA QUE TENGAIS QUE HACER 5 HORAS AL MES Y OS BAJEN EL SUELDO ANTES QUE LOS ALUMNOS NO TENGAN UNA EDUCACION A LA ALTURA,PUES VOSOTROS SOIS LOS PRIMEROS QUE OS LIMITAIS A HACER EL MINIMO E IMPRESCINDIBLE DE MATERIA ESCOLAR QUE SE OS EXIGE."

I damunt la tia, emprant majúscules com demostrant així el seu enuig en forma de crit. Millor no pose el nom, perquè casos com aquests mereixen viure en la més total i anònima ignorància!!!


Potser, el que ella espera es que tornem a passar més fam que un mestre en temps de guerra!!!

http://www.levante-emv.com/opinion/2012/01/21/passar-mes-fam-mestre-descola/874430.html

Una tarda amb la Hepburn

Aislarme del denso malestar social que como una constante borrasca negra nos amenaza, sentarme en el sofá con bata y pijama, acompañada de una buena bolsa de palomitas de maíz, olvidando dietas hipocalóricas, peluquería,  caminatas u otras noñerías por el estilo y, deleitarme con películas como Vacaciones en Roma, Desayuno con diamantes, Sola en la oscuridad o Historia de una monja, es mi propuesta para esta tarde, aunque sobradamente sé que todo quedará en una simple propuesta cinéfila con fiasco garantizado.
Si alguna actriz me ha seducido con creces, no solo por su talento y sus buenas dotes interpretativas, sino tambien por su belleza física y por ese conjunto de rasgos tan armónicos entre hermosura  y elegancia, en el que cualquier mujer desearía sentirse reflejada, es Audrey Hepburn. Así que en justo reconocimiento a mi devoción por ella, dejo aquí mi pequeño homenaje y me dispongo a disfrutar de su legado hasta que alguna inesperada urgencia me saque de mi estado de enajenación fílmica.

Si alguien se apunta a mi delirio bienvenid@ sea!!!

Aiiiiiiiiiiii, que ho he escrit en castellà!!! On tinc el cap???

Si pogués

Si pogués,
inventaria la partitura que marca la vida,
lluny de les notes que es perden als dies,
engalanaria amb corxees, fuses i semifuses
aquesta espera sense fi, i desterraria els silencis,
aquests amargs silencis, que lluny de l'oïda,
criden desesperats als meus ulls,
cercant els teus, que prudents s'amaguen
i no puc veure gens.

Si pogués,
ai, si pogués!

Esma

Ayerbe González, Mario. Abstracción habitada

Estamordits

els sentits, estiueja

esma i desig.

PGJ

Pluja al cristall,

Guspires a la llar...

Joc d'estimar!

ADAPTACIÓ DE LA TORNADA DE "AQUAREL·LA"

En los mapas del cielo el sol siempre es amarillo,

Y la lluvia o las nubes no pueden velar tanto brillo,

Ni los árboles nunca podrán ocultar el camino,

De su luz hacia el bosque profundo de nuestro destino.

Un muchacho que trepa que trepa a lo alto de un muro

Si se siente seguro verá su futuro con claridad.

Aprovecha los mejores que después no volverán,

La esperanza jamás se pierde, los malos tiempos pasarán,

Piensa que el futuro es una acuarela y tu vida lienzo que colorear, que colorear.

With the clouds in the sky there’s a sun like a ship in the water,

And the wind or the rain are its friends in the way to the island,

With the moon in the night, we can see all the stars waiting happy,

All is bright in this ship and we paint happiness with our colours.

Un muchacho que trepa que trepa a lo alto de un muro

Si se siente seguro verá su futuro con claridad.

Aprovecha los mejores que después no volverán,

La esperanza jamás se pierde, los malos tiempos pasarán,

Piensa que el futuro es una acuarela y tu vida un lienzo que colorear, que colorear.

En el llenços del cel tinc un sol somrient sempre a l’aire,

Ni la pluja ni els núvols mai poden vetllar-li la flaire,

Ni els roures podran amagar ja mai més les dreceres,

De la llum cap al bosc més recòndit d’aquestes esferes.

Un muchacho que trepa que trepa a lo alto de un muro

Si se siente seguro verá su futuro con claridad.

Aprovecha los mejores que después no volverán,

La esperanza jamás se pierde, los malos tiempos pasarán,

Piensa que el futuro es una acuarela y tu vida lienzo que colorear, que colorear.