dissabte, 25 de juliol de 2015

Entra!

A tu, que de vegades m’escoltes Si és el teu laberint l’espiral del dubte, entra-hi! No restes quiet! Que no t’...

Posted by Joana Navarro Franco on dimecres, 22 / juliol / 2015

dilluns, 13 de juliol de 2015

LA PORTA


LA PORTA
Tenia por, un pànic terrible a mirar-se a l’espill. Havia decidit no fer-ho mai més. El seu rostre s’hi desdibuixava i s’esvaïa per entre les esquerdes d’aquella porta que hi apareixia cada vegada que fixava els ulls en qualsevol espill on intentava contemplar-se. Donà el primer pas i, tot i que sabia que ningú no la creuria, confessà el secret a la seua millor amiga. Mara, totalment decidida, l‘acompanyà al bany. Li agafà la mà amb fermesa i entre les dues empenyeren amb força aquella porta. Dues cares restaren sorpreses entre el marc de l’espill.
Al fons una xiqueta eixia de l’armari de l’escola on s’havia amagat per evitar les burles dels companys.

dissabte, 23 de maig de 2015

TEXT PRESENTACIÓ DEL DARRER POEMARI DE V NÀCHER


Bona vesprada a totes i a tots. Com que ja tots els ací presents coneixem molt bé el nostre amic i poeta Vicent Nàcher m’he permés el luxe de ser breu, molt breu i, si em consentiu la paraula, una mica atípica. No parlaré del poeta, ni dels seus poemaris o la seua categoria literària que com tots sabem és més que sublim.  Em centraré sols en el seu darrer poemari, en els seus versos, les seues flors que creixen als marges.

I que dir-ne d’aquestes flors? d’aquest brot primaveral que creix exultant i ens mostra un aspecte esclatant de vegetació, com n’és el cas de les roselles _per posar-ne algun exemple_ que amb el seu vermell combinat amb el verd de les fulles i el daurat del blat ens arriben a oferir paisatges d’una bellesa indescriptible? Una bellesa molt apreciada per algunes persones, però una gran molèstia per a d’altres, diguem-ne “més exigents” que si treballen el camp és per obtenir-ne el blat i no les roselles, que per boniques que siguen no deixen de ser una “mala herba”, un ens no desitjat dins dels seus conreus.

Si he fet aquesta al·legoria, ha estat simplement pel fet de destacar la importància del títol en el conjunt del poemari. Rere cada flor s’amaga una persona. Hi ha flors aromàtiques, perfectes, ornamentals, imprescindibles per quedar bé en regalar-les, tan boniques i ben cuidades que entre totes en fan una. En mirar-ne una, ja les hem vist totes. D’altres però, són ben diferents unes d’altres, ben autèntiques i singulars, amb una personalitat pròpia i ben definida. No cal dir que aquestes són les que creixen lliurement als marges, són flors que es mouen, onegen, oscil·len de forma diferent com si disposaren de distintes respiracions.

El mateix passa amb les persones, unes entren dintre del motle que la societat ha predeterminat per a elles, d'altres són aquelles a qui la mateixa societat els aparta la mirada perquè les consideren un perill, una amenaça constant contra l’estructura que tan meticulosament han dissenyat,  no encaixen en el perfil desitjat i diguem-ne, que per mantenir tranquil·la la consciència, les deixen créixer al marge.

Vicent en aquest darrer poemari en fa ressò de totes aquestes flors, aquestes persones i les dignifica i enalteix. Pàgina a pàgina ens mostra la seua veu i ens desgrana un bell mosaic ben reblert d’anhels, pors, desitjos, esperances i frustracions.

D’alguna manera, jo diria que sense proposar-se-ho, sacseja la consciència del lector i li desperta la necessitat de protesta i lluita pel canvi social.

Parlar-ne més del poemari seria trencar la màgia i l’encant de les descobertes que tota lectura reclama, així que vos deixe amb els amics rapsodes i espere que gaudiu tant ara del recitat com de la posterior lectura silenciosa en la vostra intimitat dialògica.

Moltes gràcies





dilluns, 4 de maig de 2015

A TU, MARE

AGRAÏMENT


Un 2 de juliol plujós, pensant en les noves matèries que impartiria al nou centre escolar que m’adjudicaren al concurs de trasllats, que no va ser altre que el meu estimat “Miguel Hernández” de Riola, vaig escriure aquest apunt:
EL MEU TRENCACLOSQUES PARTICULAR EN UNA VESPRADA DE PLUJA
El gènere poètic és molt ampli i els seus textos es caracteritzen, entre d'altres coses, pel ritme, la rima, i per un ús particular de les paraules que va des de les figures retòriques (metàfores, comparacions, personificacions, etc.) fins a l'exploració de les possibilitats del llenguatge, com per exemple la invenció de paraules amb significats nous dintre del camp de la creativitat. Les poesies permeten percebre els sons de les paraules, despleguen imatges, associacions noves que posen en qüestió els significats freqüents i habiliten el joc amb el llenguatge, que es converteix en un món a explorar. Aleshores per què no potenciem aquest recurs que tenim al nostre abast a l'escola? Relacionar la poesia amb la plàstica, per exemple podria aportar-nos resultats sorprenents, contextualitzaríem dues matèries i ens beneficiaríem de la interrelació que de manera natural les lliga i amplia els seus propis horitzons, no???
No imaginava que aquesta reflexió que vaig fer en el seu dia es manifestara de forma tan satisfactòria i gratificant a la meua aula. Els dies 22 i 23 d'abril tingué lloc a la nostra escola una exposició/taller inspirada en el projecte "Arpegis de lluna” (Imatge i Vers) realitzat amb J.m Marza. La activitat va estar adreçada als alumnes del tercer cicle de primària. L'objectiu fonamental va ser la participació activa de l'alumnat, que experimentat i jugant amb colors i versos, va aconseguir ser el protagonista del seu propi poema i la seua il·lustració.
Uns olis que recreen els paisatges de la natura, el mar i la lluna serviren de marc perquè crearen el seu llenç emprant la tècnica a l'oli, que posteriorment han exposat acompanyats dels versos que la imatge els ha suggerit. Una doble exposició doncs, al corredor de la primera planta de l'escola, ens ha recordat, una vegada més, que l'educació en l'art i per l'art està ben viva en la mirada infantil i que cal potenciar-la i promocionar-la per sentir-la, experimentar-la i viure-la des de ben aviat !
Ni els mateixos xiquets i xiquetes es creuien capaços d’aconseguir els llenços que han fet!!! La seua sorpresa, com la meua ha estat total i tot això ha estat gràcies a la paciència, dedicació i mestria de J.m. Marza que ha realitzat un gran treball amb i pels nostres alumnes.
Des d’ací el meu més sentit agraïment!!!

dissabte, 2 de maig de 2015

ANIMACIONS A L'ESCOLA PER SANT JORDI!!!


Vos presente el meu gat, no para de miolar-me a l’oïda que el traga a passejar. No li agrada anar per les teulades. Després de l’experiència que ha tingut a l’escola, frissa per visitar xiquets, despullar-se per regalar els seus versos i deixar-se vestir novament. Jo el faig callar i li dic que a la nostra escola tenim molta feina, però li comente que si es porta bé el deixaré visitar alguna altra escola de la mà d’altres profes amics. Porta una baralla d’endevinalles, un punt de llibre de papiroflèxia i la veu de tots els animalets de “Animalàndia” darrere. Ací el podeu veure amb la gallina Mari Fina!!!
Des d’ací el meu agraïment a Esther Villanueva per la idea del gat gegant trencaclosques que va fer a la biblioteca de Barcelona on treballava, i al meu fill pel muntatge del vídeo.
Una experiència amb xiquets d’infantil, 2n i 3r de primària molt enriquidora i gratificant!!!





dimarts, 28 d’abril de 2015

FIRA DEL LLIBRE



El proper diumenge 3 de maig a les 17:30 a la Carpa del Editors i dins del programa Escriptors Valencians: comarca a comarca, els escriptors de la Ribera del Xúquer celebrarem un acte organitzat per l'Associació d'Editors del P V.  Allí hi serem. Ens veiem!!!

diumenge, 19 d’abril de 2015

PARÍS


Escapar del vertigen,
de la bogeria extrema
fixada en la nit,
escapar
i fugir d’interrogants sísmics,
de qüestions inexplicables
que com serps verinoses
assassinen la blanca innocència
d’aquesta llàgrima deserta
a l’ombra del fanal.

Escapar. Sí.
Escapar i viure!!!

dilluns, 6 d’abril de 2015

Diumenge de Pasqua








A hora i mitja des d’Algemesí, la nostra destinació; Montanejos. Tres hores de senderisme vora el Millars, per entre els estrets que forma el riu i el barranc de la Maimona, minoraren la nostra conversa, que apaivagant-se passa rere passa restà emmudida per donar-li protagonisme als sons de la natura i poder així gaudir de tot un meravellós concert que sols la música de l'aigua, del vent i dels rajos de sol podia dirigir per aconseguir un gaudi immens a través dels nostres sentits.
Enfront de l’església i al costat de La Torre, ens esperava un deliciós àpat ben amanit de rialles i confidències mentre deixàvem descansar uns cossos que ben aviat es recuperaren del cansament entre tanta vianda.
Una sorpresa final ens apropà les veus d’uns coneguts de Riola i Corbera, que també s’havien deixat seduir per l’encant del turisme de Montanejos, i un tranquil passeig pel centre del poble per acabar visitant el forn i proveir-nos de les típiques mones de nous i panses acomiadaren la nostra agradable visita, deixant-nos, això sí, amb moltes ganes de tornar-hi i visitar tots els llocs d’interés que ens deixàrem pel camí.